dimecres, 1 d’octubre de 2008

Ensenyar poesia com un problema?




Llegint "La lectura i la vida" d'Emili Teixidor -molt recomanable!!!- he trobat aquest fragment :

"Sovint s'ensenya la poesia com si els alumnes haguessin de contestar unes preguntes purament memorístiques sobre la vida i l'obra del poeta. Si no fem estimar les paraules i l'art màxim de les paraules, que és la poesia, els joves no estimaran la poesia. Molts alumnes escolten o llegeixen els poemes com si es tractés de l'enunciat d'un problema al qual han de trobar la solució i aleshores la poesia els preocupa, els intimida i, finalment, els avorreix. Els alumnes s'espanten perquè es pensen que els han d'agradar o han d'entendre bé tots i cada un dels poemes que llegeixen o que hi ha en un llibre. Però ¿per què ha de ser així? ¿És que ens agraden igual totes les novel·les que llegim -fins i tot si són del mateix autor- o totes les cançons que escoltem? Els alumnes han de poder fer la seva selecció, per parlar només dels poemes que els hagin agradat. Val més un sol poema més sentit que una antologia de poemes gruixuda però morta."

1 comentari:

  1. No coneixia aquest llibre de l'Emili Teixidor i m'avergonyeix, ja que el coneixia personalment i era molt amic de la família. Li he llegit unes quantes novel·les, això sí.

    Aquest fragment el trobo encertadíssim. Gràcies!!!

    ResponElimina