dimecres, 11 de febrer de 2009

Pennac i la mèmòria


Al darrer llibre de Daniel Pennac -no tan rodó per mi com "Com una novel.la"- hi he trobat tanmateix reflexions interessants. Com aquesta defensa abrandada dels textos literaris apresos de memòria :

"I per què no s'han d'aprendre de memòria aquests textos? ¿En nom de què no ens hem d'apropiar la literatura? Perquè ¿ja fa temps que això no es fa?¿Deixarem que aquestes pàgines se les endugui el vent com fulles mortes només perquè això ja no és moda? ¿És normal no voler retenir aquestes troballes? Si aquests textos fossin éssers, si aquestes pàgines excepcionals tinguessin rostres, mesures, una veu, un somriure, un perfum, ¿no ens passaríem la resta de la vida mossegant-nos els punys per haver-los deixat escapar?"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada