dilluns, 13 d’abril de 2009

Amsterdam


Acabo de llegir un altre llibre d'Ian McEwan : Amsterdam. Després d'unes setmanes molt agobiants en què no trobava el moment plàcid que la lectura requereix, he reprès el fil i l'he seguit fins el final. M'ha entusiasmat, com Dissabte, l'altra novel.la que ja vaig ressenyar aquí al bloc. M'ha agradat retrobar un escriptor que analitza com pocs els viaranys del pensament dels seus personatges, uns personatges que es mouen en un terreny moral força relliscós, on els dilemes estan a l'ordre del dia, on una decisió acaba desembocant en conseqüències imprevisibles i, sovint, fatals. M'agrada rellegir-lo i comprovar com, fins el més petit detall, ja estava preparat en capítols anteriors, on només s'esmentava. Allà hi havia la llavor del que després esdevindrà un fet clau i que desencadenarà el desenllaç. És com una petita obra d'orfebreria, com un mecanisme de rellotgeria. I m'agrada molt com escriu (almenys a les traduccions catalanes a través de les que fins ara l'he llegit : Dolors Udina i Mercè Clos). Sense que es noti, i això és molt important en literatura.
Que de què va Amsterdam? Us ho explico en un altre post, entesos?
Això és només una lloança entusiasta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada