dimarts, 7 de juliol de 2009

Digue'm que m'estimes, encara que sigui en vers

Jaume Subirana és, a més d’un excel·lent poeta, un escriptor que s’ha preocupat per fer arribar la poesia al públic lector no iniciat a partir d’antologies poètiques “amb tema”. Així ha publicat ja Poemes amb àngel, Festa, dol i circumstàncies i, recentment, una tria de poemes nadalencs sota el títol 50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira que ha tingut un gran èxit de vendes.

Això vol dir que, contràriament al que podria semblar –diuen que es llegeix molt poca poesia-, estem necessitats de textos poètics per a la nostra vida quotidiana. Només la poesia pot concentrar en uns quants mots allò que voldríem saber dir per a expressar els nostres sentiments, les nostres reflexions, en moments clau de la nostra vida. La paraula bella, que és el mateix que dir la paraula ben dita, no només es converteix en notari del nostre interior sinó que va més enllà : en ser dita ens ajuda a viure millor. Subirana ho expressa així en la justificació d’aquesta antologia :
“Perquè creiem que saber-nos dir millor és una excel·lent manera d’aprendre a ser”.

En aquest llibre hi trobareu una tria de poemes per a casaments (laics i religiosos), des de textos dels clàssics -universals i de la literatura catalana-, fins a poemes d’autors contemporanis. Petrarca, Dante, Shackespeare, el Càntic dels càntics, St Pau, Verdaguer, Salvat-Papasseit, Martí i Pol, Montserrat Abelló... són alguns dels noms que cabria esperar en una antologia així. Entremig n’hi ha d’altres més “sorprenents” –per menys coneguts del gran públic- com per exemple Joan Vergés o Francesc Parcerisas i també s’hi inclouen alguns exemples de la tradició clàssica i oriental com Safo, Wu-Ti o Lao Tse. Fins i tot hi ha un text molt curiós d’en Charles Darwin! A mi personalment m’han encantat els d’una autora anglesa del segle XIX que desconeixia totalment : Elisabeth Barrett Browning. Aquí en teniu un tast :

Si m’estimes, que no sigui per res / sinó per pur amor. No diguis mai : / “L’estimo pel somriure, la mirada / o el dolç parlar... per l’opinió que expressa / que s’adiu amb la meva, i em procura / una gran sensació de benestar...” / perquè tot això, estimat, pot canviar, /...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada