dilluns, 3 d’agost de 2009

Atxaga (no Tintín) al Congo!


Acabo de llegir la darrera novel.la de Bernardo Atxaga. És diferent, especial, sorprenent. No té res a veure amb el que havia llegit d'ell abans (El fill de l'acordionista, L'home sol). D'entrada sorprèn l'escenari : el Congo. I l'època : la col.lonització d'aquesta zona a càrrec de sa majestat Leopold II de Bèlgica a principis del segle passat. De seguida t'adones que no serà una novel.la d'aventures africanes sinó més aviat una novel.la intimista, de com sobreviuen uns personatges en un ambient tan hostil, quasi afixiant, presoners de la seva tasca com a defensors de la conquesta belga. Mentrestant intenten -alguns- mantenir un cert aire de "civilització" que encara ho fa més... patètic? D'altres ja s'han deixat anar i aprofiten la seva condició de "superiors" per a aprofitar-se de la població indígena. I entre ells la complicitat dels camarades amagant les petites enveges.
Ara penso que potser us estic pintant un ambient molt depressiu. La veritat és que la novel.la es llegeix molt bé i el ritme s'aguanta ferm fins un final amb un punt d'intriga i tot. Però vaja, el més interessant és com descriu la psicologia de cadascun dels personatges : un capità amb ínfules de poeta, un soldat veterà curtit en moltes expedicions que fins i tot ha estat legionari, i el nou vingut : un oficial solitari i enigmàtic que és un tirador excel.lent. I al voltant de tot això la vida en un destacament molt avançat enmig de la selva, la penúltima etapa curs amunt del riu Congo.
Bé, ha estat bé, llegir Atxaga en un registre diferent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada