dimecres, 5 d’agost del 2009

A la platja de Chesil (Ian McEwan)


Animat per la lectura de "Dissabte" i "Amsterdam" vaig anar a la llibreria (L'Odissea, of course) per aconseguir més llibres d'Ian McEwan. Vaig trobar-hi el darrer : "A la platja de Chesil". D'entrada l'argument ja feia preveure un llibre diferent : dos joves en la seva nit de noces en un hotel vora la platja (de Chesil). La contracoberta ja ens avisa del fet que ens trobem als anys seixanta i que als dos amants, encara verges, els espera una nit ple de pors i inseguretats.
No és un llibre tan rodó com els altres. No puc dir que no m'hagi agradat -l'ofici de McEwan hi és present- però tampoc m'ha entusiasmat. Com sempre, McEwan analitza fins al mil·límetre els pensaments, les sensacions, i les sap explicar amb una prosa que t'atrau i et fa esperar més. El temps s'atura mentre el lector contempla aquest escenari i l'interpreta. Després, de cop, tot el cúmul de detalls acondueix a un desenllaç vertiginós.
El que més m'ha agradat, però, no ha estat com descriu el conflicte dels dos nuvis davant la seva nit de noces, sinó els moments en què, tot fent un flashback, ens explica d'on ve cadascun i què els ha fet arribar fins aquesta nit. El retrat d'una societat anglesa que es debatia entre els vells fonaments i les noves revolucions que es preparaven. Em queda a la "retina" la casa familiar de l'Edward i el moment en què descobreix que vol dir l'expressió "lesió cerebral" aplicada a la seva mare, o la passió de la Florence pel violí i el seu quartet...
No us diré com acaba. Tampoc és el més important. Si hi arribeu serà perquè us han captivat aquests dos personatges, amb les seves pors i les seves il.lusions.
O no.

2 comentaris:

  1. Jo només li he llegit "Expiació" i em va agradar molt. La primera part és plena de sentiments i mals-sentiments i la segona... és plena dels horrors de la guerra.

    Més que una obra de sentiments o emocions a mi em va semblar una obra fonamentalment ètica!

    Però no es pot llegir tot el que es vol i jo, encara, no li he llegit res més.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb tu, Valentí, que l'obra de McEwan té sobretot un rerefons ètic. Si pots et recomano Dissabte o Amsterdam. No et decebran.

    ResponElimina