dilluns, 3 d’agost de 2009

Noves cartes a un jove poeta (II)

Sobre començar a escriure i publicar

Margarit no es talla ni un pèl a l'hora de trencar tòpics. Demana al poeta una implicació personal total :

"Penso que la poesia (...) no és ni una professió ni un ofici. És alguna cosa que es decideix des d'un mateix, amb poques possibilitats que algú pugui garantir l'encert d'aquesta decisió."

"Ser poeta és una manera de ser o d'estar en el món, com diria Heideger".

"Escriure poesia és una operació que tracta de reunir en un sol esclat -el poema- sensacions, sentiments i intuïcions que es combinen per a mostrar un reflex de la veritat. (...) Després, perquè aquest esclat es repeteixi en la ment del lector, cal traslladar-lo a paraules de manera que no perdi ni la seva concisió, ni l'exactitud, ni la intensitat".

I sobre l'error de considerar-se poeta és molt clar, sense concessions :

"Un poema, o bé és un bon poema o no és res. D'aquí ve com pot ser de cruel en la maduresa l'error de joventut d'haver-se cregut poeta i equivocar-se , si un ha continuat intentant-ho. (...) Només poden enganyar, o dur a la simulació, algunes obcecacions alienes a la poesia : l'ambició, la supèrbia, la creença que l'etiqueta de poeta pot ajudar en algun tipus de promoció, o qualsevol altra perversió de la poesia."

Joan Margarit

Déu n'hi do!!

(continuarà) - a risc de fer-me pesat-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada