dimarts, 4 d’agost del 2009

Noves cartes a un jove poeta (III)


Sobre la necessitat d'escriure:

"La qüestió és saber fins a quin punt és necessari per a un poeta escriure un poema. Rilke té raó quan parla de no poder viure sense escriure'ls, i el que diu és encara vàlid. Em sembla que cap d'aquestes persones que diuen que "no tenen temps de res" no han deixat perdre mai una cosa que hagin desitjat amb tota l'ànima -una cita amorosa, un oportunitat professional memorable- per falta de temps. Doncs la poesia és justament això : una necessitat imperiosa, inajornable. Si no se sent així és inútil pretendre que un és poeta."

També n'hi ha per als lectors :

"El lector o la lectora que "no té temps de llegir", "que no troba el moment", senzillament és que és lluny de la necessitat, d'aquesta necessitat que és la mateixa per llegir que per escriure un poema. Perquè ser un bon lector és més difícil que ser un mal poeta."

I sobre la famosa inspiració :

"El poeta no parla d'allò de què vol parlar, sinó d'allò de què pot i necessita dir, i sol passar-se mitja vida buscant-ho".

I la trobada entre el poeta i qui el llegeix :

"Si el poema ho és de veritat, du el lector directament a un lloc del seu propi interior i allí s'encén alguna cosa, com un far, i això vol dir que aquests llocs profunds i difícils d'un mateix s'assemblen molt als de les altres persones. Per això es pot escriure poesia."

Joan Margarit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada