dijous, 6 d’agost de 2009

S'ha mort Jordi Sabater Pi













Avui hem sabut que Jordi Sabater Pi va morir ahir. A molts no els dirà res aquest nom però si afegim que va ser el descobridor de Floquet de Neu, l'únic gori·la albí trobat fins ara, un dels emblemes del Zoo de Barcelona, quedaran sorpresos. Però va ser molt més que això, naturalista autodidacte, va convertir-se en una autoritat mundial en primatologia -l'estudi dels primats, com els gori·les i els ximpanzès. I un esplèndid dibuixant de la natura, com podreu comprovar aquí.
Fa alguns anys vaig tenir el privilegi d'assistir a una conferència seva. Jo llavors feia el Mestratge en Dansa Tradicional i ell ens va parlar de la selva i dels moviments dels animals en els diferents nivells o estrats d'aquest ecosistema. Es mostrava com un home afable, tranquil i profundament convençut de les seves afirmacions, fruit de tota una vida d'investigació. Mentre ens parlava anava dibuixant en una pissarra una selva africana, la que ell més coneixia. Encara recordo com, amb una facilitat sorprenent, el seu traç anava dibuixant arbres, lianes i animals diversos mentre nosaltres escoltàvem, captivats, aquelles històries tan fascinants... Al final, en el catàleg d'una exposició dels seus dibuixos que jo tenia des de feia anys, ens va fer una petita dedicatòria. Amb quatre ratlles hi va afegir la cara d'un goril·la : una de les passions de la seva vida.
Deia que un il.lustrador naturalista ha de ser un bon observador, i que observant s'aprèn i s'estima allò que es dibuixa. I que estimant-ho un es convenç que cal protegir-ho. Un bon lema per als amants de la natura.
Bon viatge, Jordi Sabater, preservarem el teu llegat per fer d'aquest planeta un món millor.

2 comentaris:

  1. Vaig descobrir Jordi Sabater Pi en una entrevista a TV3; amb llenguatge planer, to i veu convincent i energia desbordant vaig restar atenta a les seves explicacions que sempre més he recodat.
    Adéu Jordi, de ben segur intentarem practicar això d'observar, aprendre i estimar, sense dibuixar-ho més que amb el pensament.
    Enhorabona August per aquest magnífic bloc que quan la feina m'ho permet sempre visito.
    Elisenda

    ResponElimina
  2. Gràcies Elisenda! Sempre he pensat que aquesta frase del JOrdi Sabater hauria de ser una de les principals aspiracions de la nostra feina de mestre: encomanar als nostres alumnes l'amor a tot allò que observen.
    Bon estiu!!

    ResponElimina