divendres, 28 de maig de 2010

El Toc de Castells (Joan Cuscó)

Estem davant d’un llibre que neix amb la voluntat d’arribar a un públic molt ampli, des dels especialistes fins a qualsevol persona interessada en el món casteller i en la cultura tradicional en general. I creiem que acompleix amb escreix aquest propòsit perquè el seu autor, en Joan Cuscó, músic, estudiós del nostre folklore i conservador de l’Arxiu musical del Vinseum, ha aconseguit l’equilibri entre el rigor que demana la recerca i l’amenitat que un text divulgatiu exigeix.

L’eix central del llibre és, evidentment, la història del Toc de Castells, però això no ha impedit que, en un esforç de síntesi remarcable, l’autor hagi construït un breu tractat sobre els orígens i l’evolució del fet casteller, sempre des de la perspectiva musical. Gràcies a això hom pot fer-se una idea de com, a partir dels anomenats Balls de valencians, Moixigangues i Balls de les Torres, i per camins que, sovint s’entrecreuen i es barregen amb múltiples denominacions, aquestes diverses manifestacions conflueixen finalment en el que avui dia coneixem simplement com a Castells.

El llibre està estructurat en dues parts que porten títols prou exemplificadors del seu contingut. En la primera, sota l’epígraf Els castells i la música, es fa un repàs de quin paper ha tingut l’element musical en aquesta manifestació popular. S’hi descriu amb prou detalls la relació entre els castells i els instruments –gralles i timbals- que els han acompanyat des dels seus orígens. Descobrim el paper clau que han tingut els manuscrits de llibertats d’orgue, com el Quadern de Magí Sans, per a preservar aquelles músiques i que, ara, ens permeten seguir-ne la pista al llarg del temps, com és el cas del Toc de Castells.

A la segona part, titulada La música dels castells, l’autor se centra en el repertori usat per totes aquestes comparses diguem-ne pre-castelleres fins a arribar als diferents tocs actuals : a banda del Toc de Castells, el Toc de matinades, el Toc d’entrada a la plaça, el Toc de processó, el Toc de portar el pilar al balcó i el Toc de Vermut. És aquí on, com dèiem, s’explica l’evolució de les diferents comparses i les músiques que utilitzaven per a executar les coreografies que, més tard, esdevindrien les primeres manifestacions pròpiament castelleres.

El llibre es completa amb dos annexos interessantíssims. D’una banda, amb el recull de les partitures d’aquests tocs esmentats, fent especial atenció a les diverses versions històriques del Toc de Castells. I, per altra, amb un cd que inclou fins a més d’una vintena d’enregistraments, des dels més antics –com els que la colla Els Romeas va gravar en discos de pedra l’any 1931- fins als més actuals, interpretats per colles de grallers de l’Alt Camp, el Penedès o el Garraf.

Tot plegat amb la cura en l’edició a què Edicions Andana ens té acostumats. Es tracta, sens dubte, d’un llibre que sense voler ser un llibre definitiu, està cridat a ser un referent en la bibliografia sobre el fet casteller com a punt de partida per a estudis més generals o centrats en altres àmbits geogràfics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada