dimarts, 29 de juny de 2010

Nascut poeta entre els homes

Llegó con tres heridas:

la del amor,

la de la muerte,

la de la vida.

Som en un any d’aniversaris poètics : Joan Maragall, Màrius Torres, Salvador Espriu... i Miguel Hernández. Amb motiu del centenari del naixement d’aquest darrer s’han publicat uns quants llibres –quants per als altres?-, i, entre ells, Me ha hecho poeta la vida. Quan em va caure a les mans ja em va cridar l’atenció el seu format apaisat, editat com si fos una carta. I la sorpresa continuà en obrir-lo i descobrir-hi unes il·lustracions modernes, suggestives, a manera de collages, acompanyant els textos del poeta d’Orihuela. Per a mi, la poesia de Miguel Hernández és gairebé indestriable dels cantants que me la van fer propera : Joan Manuel Serrat, Paco Ibáñez, però sobretot Victor Jara -El niño yuntero-, Joan BaezTres heridas- i el grup andalús Jarcha. Encara recordo que sonava per casa un disc seu del que em va impressionar una esplèndida Elegía a Ramon Sijé, l’amic del poeta.

Aquesta és una edició divulgativa però, tot i que està adreçada a un lector jove, pot interessar a un públic molt més ampli que vulgui, senzillament, fer un primer tast de la poesia de Miguel Hernández. Té una breu però molt interessant aproximació a la vida i l’obra de l’autor, a manera de respostes a un Sabies que...? que ressegueix les principals fites de la seva biografia i ens acosta a l’essència del poeta. Després d’això és molt més agraït endinsar-se en la petita antologia de quinze poemes que segueix, on trobareu, a més dels ja anomenats més amunt, els coneguts Aceituneros (“andaluces de Jaén, aceituneros altivos...”), o les famoses Nanas de la cebolla que escrigué per al seu fill des de la presó :

“Tu risa me hace libre, / me pone alas. / Soledades me quita, / cárcel me arranca. / Boca que vuela, / corazón que en tus labios / relampaguea.”

Quinze poemes que abracen tot l’univers del poeta : el dolor, la vida, la mort, la terra, l’amor pels seus éssers estimats. Poemes que, sota una aparent senzillesa, amaguen un profund bosc de simbolismes les claus dels quals trobareu en la introducció esmentada. O sigui que, tot i estar adreçat a nois i noies, una lectura adulta en sabrà treure un altre suc, ple de matisos. El llibre ve acompanyat d’un cd on una veu esplèndida però malaguanyada recita aquests poemes sense cap emoció. Llàstima!

1 comentari:

  1. Hola,

    Gràcies per afegir-vos a la Penedesfera www.penedesfera.cat, la comunitat de blocaires de l'Anoia, l'Alt i el Baix Penedès i el Garraf.

    Us agrairíem que per a difondre i augmentar la xarxa feu un link del vostre bloc cap al portal. A la barra lateral trobareu logos i consells per millorar la visibilitat a la Penedesfera.

    Recordeu que al web trobareu tot un seguit d'eines per tal de millorar la comunicació i la participació entre els penedesencs a internet.

    Salutacions i felicitats pel bloc!

    Daniel García Peris
    www.danielgarciaperis.cat

    ResponElimina