dimarts, 31 d’agost de 2010

Pedalant per la serra de Lúgar

La setmana passada vaig estar amb uns companys amb bici per Múrcia. Com sempre, seguíem els antics camins ramaders, en aquest cas la Vereda Real i la Vereda de Poniente. Múrcia té un paisatge ondulat, pla, d'on sorgeixen com per art d'encantament petites serres aïllades. Com la serra de Lúgar que combina bosc i descampat, camins planers i petits barrancs, el verd dels pins i la grisor esblanqueïda dels guixos.
Aquí en teniu un tast.
No he trobat gaires moments per a la poesia. El camí ho marca tot aquests dies, i també la presència amiga dels companys de ruta, còmplices de tanta suor i esforços compartits. I moltes rialles.
Tot i així, alguna nit he pogut llegir La mar de dins, de Pere Rovira :

"Arribes al mig segle vulgarment :
enamorat, amb fills, devent diners.
I no ho has llegit tot, i tens amics.
La mala bèstia et parla cada dia
i t'ha gelat els llavis més d'un cop,
però saps com tractar-la.
Saps acabar l'ampolla
i brindar pels poemes que encara no has escrit,
i per la vida lenta
que aquesta nit enceten les estrelles."

(Fragment de Poeta de mig segle, de Pere Rovira)

1 comentari:

  1. Et vaig dir que tant en tant visitava el vostre blog i ara feia molts dies que no hi entrava.
    M'ha fet molta il.lusió poder llegir el teu petit resum per terres de Múrcia.He tornat, per un instant a recòrrer en bici aquells paratges. Com sempre en tinc un bon record.
    Sé que esteu en contacte amb el Mallo per les fotos, a veure si les podem veure i així tenir una excusa perfecte per retrobar-nos tots.

    ResponElimina