dimarts, 12 d’octubre de 2010

L'ARA ETS TU, Sílvia...



No recordo quan vaig conéixer la Sílvia, però segur que devia ser en algun racó tot escoltant poesia. Diumenge vaig anar -com tants d'altres- al Forat del Pany per felicitar-la pel seu aniversari... i pel seu llibre : L'ARA ETS TU. Un llibre que uns quants amics seus li han "regalat" per sorpresa (bé, la sorpresa ho fou al principi perquè ara ella n'havia esdevingut també co-responsable).
Va ser un acte preciós, a la mida de la Sílvia : senzill, delicat, sensible, culte, entranyable. Des del parlament inicial del Quim Jubert -vas estar genial!- , fins a les paraules dels dos prologuistes, el Fontxo Blanc, com sempre enginyós i tendre -no podia ser d'altra manera- i  la Cèlia Sánchez-Mústich, a qui no coneixia però de qui tinc ganes de llegir coses. I ara que n'he llegit el seu pròleg encara més.
Després la veu de l'homenatjada, suau com el vellut però timbrada al punt just entre la tendresa i la determinació. Una veu que ens llegia l'altra seva, la poètica, al compàs -quin luxe!- de la guitarra del Toti.
De tota la vetllada us n'ofereixo un tast, el que em va impressionar més. És un fragment de la prosa titulada "Postal d'hivern". Sento no poder oferir-vos la banda sonora. La veu de la Sílvia i els dits del Toti acaronant les cordes... haureu d'imaginar-los :

Foto : David Giménez Gracia


POSTAL D'HIVERN  (fragment)


Avui sé que un dia moriré i així com bell és el crepuscle voldria que fos de natural i dolça la meva mort. He passejat pel camp d'hivern i diuen que és també hivern quan descobrim la veritat. El cel pentina taronges i roses i violetes de núvols a mig pondre. Ben aviat l'horitzó es retallarà tan sols amb el contorn de les muntanyes més altes. (...) A mesura que la terra gira els taronges es fan més intensos, el rosa es decanta cap al roig encès que, massa aviat, sense treva, es tornarà de color de cendra. (...) I jo sé que un dia moriré. I hauré passejat pels mateixos marges i hauré trepitjat els mateixos camps i la nit no em sorprendrà perquè l'hauré esperat durant tot el dia, i la miraré de fit a fit donant-li acollida. Així és com la mort no em trobarà distreta perquè és des d'avui que començo a esperar-la.


Sílvia Amigó

Sílvia, per molts anys puguem gaudir de la vida... i de tant en tant al teu costat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada