Plantem cara... al 2011!

Entre el seny i la rauxa he de confessar que sempre m'he sentit més atret per la segona. Diguem-ho d'una altra manera. Crec que va ser  Jordi Carbonell qui va dir :  "Que la prudència no ens faci traïdors". Doncs això, que ja n'hi ha prou de camins esmunyedissos amagats sota una falsa pàtina de temperança i equanimitat. Que de què parlo? Teniu raó, perdoneu. Pensava què podia escriure per rebre el nou any i el primer que m'ha vingut al cap és el darrer atac -que no l'últim, segurament- a la nostra llengua, aquest cop per part del "Tribunal Supremo" de les espanyes. I, immediatament també, se m'ha aparegut el testimoni d'un dels catalans que més ha fet per defensar-la i que, malauradament, ens ha deixat aquest 2010 que ja fineix : en Joan Solà. Si hagués de triar un desig per al 2011 - a part, òbviament, de salut i feina per a tots i d'una espurna de felicitat en el dia a dia- voldria que les paraules del mestre fossin el mirall on mirar-nos mentre plantem cara als que ens volen anorrear com a poble :

"Diguem-ho d'una vegada i sense embuts, que la paciència és el que ens ha dut al punt gravíssim on som. (...) Ha de ser el nostre Govern que planti cara d'una vegada. Han de ser les nostres entitats cíviques, acadèmiques, culturals de tota mena que reaccionin amb contundència. No pas amb l'enèsima noteta de premsa. No pas amb una altra taula rodona sobre les enquestes lingüístiques. No pas queixant-se i pidolant com qui no gosa. Cal que diguem a la cara a qui correspongui que no podem tolerar ni un minut més el sarcasme, la mentida, la humiliació, l'afebliment del nostre poble. No podem esperar més. Plantem cara."

Joan Solà.    28/12/2006

Ja fa un parell d'anys vaig fer una peça titulada : "No cal permís per ser català", que té aquest mateix esperit. La tocàvem amb El Santi no ve. Aquí teniu la versió casolana, gravada sols amb la guitarra, que em ve de gust de deixar-vos escoltar -feu-ho amb carinyo, això sí- per encetar aquest 2011 amb una mica de trempera. Bon 2011 a tothom!