Continuo endinsant-me en l'obra de Philip Larkin. Acabo de llegir la seva novel·la Una noia a l'hivern i, la veritat, no entenc encara que no es dediqués a escriure'n més. I encara em crec menys allò que deia sobre escriure'n :
"Crec senzillament que eren massa difícils per a mi. He dit en algun lloc que les novel·les són sobre altra gent i que els poemes són sobre un mateix. Em sembla que aquí hi havia el veritable maldecap, de veritat. No sabia prou coses sobre els altres, no m’agradaven prou."
Larkin escriu amb un domini del llenguatge excepcional, buscant la precisió dels mots fins al límit -he hagut d'utilitzar el diccionari com mai. Això li permet definir amb un munt de matisos el pensament, les sensacions i els sentiments dels personatges. Potser Larkin té raó en una cosa : no sap prou coses sobre els altres i per això parla d'ell. Els seus personatges -sobretot Katherine, la protagonista- són, en certa manera, alter egos d'ell mateix : solitaris, amb força problemes per relacionar-se - o per entendre- les altres persones, infeliços, desencantats i, tanmateix, amb una força vital que els empeny a viure, encara que sigui el dia a dia, conscients que sols es tenen a si mateixos :
"En endavant, si necessitava conhort, hauria de consolar-se tota sola; si havia de ser feliç, la felicitat hauria de néixer ardentment de la seva pròpia naturalesa. En un mot : ja que aparentment les persones no l'afectaven, tampoc no podrien ajudar-la, i si havia de continuar vivint, hauria de treure forces del seu interior"
Potser m'equivoco i barrejo l'obra amb l'autor. Hi ha massa moments, però, on se'm fan presents dels versos de Larkin mentre segueixo el camí d'aquesta noia a l'hivern, per a qui tot s'ha acabat i és lliure de distreure's "amb les coses superficials que no li caldria recordar : el so de l'aigua, el cant dels ocells propers, el xiulet d'un tren remot." Com quan Larkin diu, al final del seu poema Oblida-te'n :
I les pàgines buides?
Si mai les empleno
que sigui observant
recurrències celestials,
quin dia arriben les flors
i quan se'n van els ocells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada