dilluns, 6 de febrer de 2012

Stevenson poètic


Remenant per les llibreries als prestatges de poesia -cada cop en trobo més i més ben dotats- he topat amb aquesta petita joia :  Jardí de versos d'un nen. L'autor és, ni més ni menys, que Robert Louis Stevenson, que la majoria relacioneu amb les històries de pirates i mariners de L'illa del tresor però que, com jo, desconeixíeu que també va escriure poemes. Doncs no us el perdeu perquè s'ho val.
Resulta que Stevenson va ser un nen malaltís que va haver de passar llargues temporades allitat o tancat a casa. En aquelles èpoques sense internet -no sé com s'ho podien manegar!- a part dels quatre jocs típics (soldadets, algun cavall i, sobretot, molta imaginació!) l'única manera de passar el temps era llegint. I això és el que va fer el nostre petit Stevenson. Segurament a això deu, en part, la seva afició per l'escriptura.
Ja gran i -suposo- en una mena d'homenatge a aquelles llargues hores infantils, va tornar-se a posar en la pell d'un nen per reviure -escriure és una manera de reviure- tots aquells jocs, les petites i grans felicitats, les pors, en resum, les vivències d'un nen perquè molts nens com ell les puguessin llegir, vés a saber si també des del llit convalescents o darrera el vidre en tardes plujoses i fredes.
El resultat és esplèndid. Es veu que es va convertit en un dels best-sellers de l'època, tant del públic infantil com adult. Tot i que cal fer algun petit salt en el temps, crec que pot connectar amb alguns dels nostres nens d'avui en dia. Jo ho he provat a la classe i els han encantat. I és que, entre playstation  i  wii, podrien trobar alguna estona avorrida per llegir algun d'aquests poemes. O encara millor : perquè nosaltres -adults que fórem nens no fa tant- els llegim alguns versos. I si no entenen que un mòbil abans volia dir una altra cosa, o que un nen podia jugar amb un amic invisible i que això no volia dir que li faria un regal, els podem explicar que els nens i les nenes abans jugaven a d'altres coses i s'ho passaven, com a mínim, igual de bé que ara.

EL MÓN DE NON

De l'esmorzar fins a la nit
m'estic a casa amb els amics,
però llavors quan ve la son
me'n vaig molt lluny, al Món de Non.

Només hi entro si hi vaig sol,
sense ningú dictant què vol :
tot sol faig via a prop dels rius,
carena amunt del somnis vius.

El més estrany m'hi ve a trobar,
llocs que fan por, plats de menjar,
fins que la lluna al cel es pon
i tot s'adorm al Món de Non.

Per molt que ho vulgui recordar,
no sé de dia com s'hi va,
ni puc xiular la melodia
de la tonada que em sabia.

Robert Louis Stevenson


NOTA :  No podríem gaudir d'aquests versos -almenys jo que no sé prou anglès- sense l'excel·lent versió que n'ha fet un dels meus poetes preferits i que més està fent per a la divulgació poètica en aquest país :  Jaume Subirana. Gràcies, Jaume!

1 comentari:

  1. Gràcies a tu per aquest comentari tan amable, August! M'alegra veure que s'escampa la poesia "infantil" de Stevenson. Si no la coneixeu, la versió musical de Natalie Merchant del poema que menciones està molt bé: http://www.youtube.com/watch?v=esK24r2BgyI

    ResponElimina