dimarts, 24 de juliol de 2012

"Jo confesso"... que m'ho vaig passar teta

 


Ahir vaig ser a l'Escorxador de Vilafranca del Penedès per escoltar Sam Abrams parlant de Jaume Cabré, i poder escoltar-lo també a ell. Va ser un privilegi, la veritat, així és com ho sento. Començant per l'exquisida, amena i molt ben estructurada presentació de Sam Abrams que espero que algú de la Llibreria l'Odissea ens pugui fer arribar completa perquè s'ho val.  
En retinc un parell d'idees essencials: que Cabré pertany al grup que Abrams situa com a "moderns" després de la "postmodernitat", o sigui dintre d'aquell grup d'escriptors (i artistes en general) que han anat més enllà de les tesis postmodernistes i s'han replantejat la modernitat posant-la al dia. El com, potser us el faré arribar més detalladament si m'arriba aquest resum global de la conferència. La segona idea essencial per mi fou aquesta: que en Cabré no estructura les seves novel·les a partir dels pressupòsits que la crítica analitza a posteriori, sinó que busca fer novel·les "d'ànima", que l'atrapin a ell com a lector. Evidentment hi aboca plantejaments ètics i estètics però no amb la idea d'exposar-los com a tesi. Són els personatges que creixen i s'ho plantegen. Cabré no busca oferir respostes, més aviat pretén deixar preguntes obertes.
I per últim, l'estil. Responent a una pregunta del públic que li demanava -amb molt d'encert- si es planteja les diferents històries de "Jo confesso" dins del tot final, o si cada una creix independentment i les lliga més tard, Cabré ens va oferir una lliçó d'estil començant pel títol (Jo confesso) que ja conté en resum tota la novel·la; l'index, que també pot entendre's com una manera d'expressar la idea base; o el primer capítol que ens va rellegir aturant-se en els fragments on ens feia notar com el novel·lista actua donant la informació que vol que el lector tingui a cada moment.
En fi, un plaer que, sense cap mena de dubte, m'ha dut a endinsar-me per segon cop -després d'un de primer frustrat per les circumstàncies- en la lectura de "Les veus del Pamano". Ja us ho explicaré quan 
acabi.
Felicitar un cop més la Llibreria L'Odissea per haver organitzat un acte tan interessant per als seus lectors, i els que s'hi van afegir, que van ser molts i alguns també virtualment gràcies al muntatge d'una videoconferència amb altres llibreries i Biblioteques del Penedès i el Garraf.

1 comentari:

  1. HOLA, NO ES VA GUARDAR EL MEU COMENTARI. MÉS O MENYS DEIA QUE JO TAMBÉ M'HO VAIG PASSAR MOLT BÉ, I DONAR-TE LES GRÀCIES PER A FER-NOS AQUESTA SÍNTESIS TANT BONA QUE ENS HO FA TORNAR A REVIURE. MIL PETONS

    ResponElimina