dimarts, 14 d’agost de 2012

L'aigua s'esmuny... però deixa empremta


Estic llegint -finalment!- Una pedra sura, el nou poemari de Jaume Subirana, un dels meus poetes preferits (veieu la meva ressenya de Rapala ).  El primer poema ja m'ha deixat impressionat per la seva musicalitat, el sentit del ritme... i aquesta imatge de la vida que s'esmuny entre les mans si volem atrapar-la. Però no ens deixa iguals que abans... 
Sentiu-lo en aquest esplèndid muntatge -un cop més-  de Josep Porcar.




2 comentaris:

  1. Fantàstic, ja em compraré el llibre

    ResponElimina
  2. Si vols la cita completa és:
    Jaume Subirana, Una pedra sura, Edicions 62, Col·lecció Poesia núm 142.
    A reveure, Carme!

    ResponElimina