dimecres, 29 d’agost de 2012

Migdiada a l'alzinar de Jaén

Acabo d'arribar d'uns dies en bici amb uns amics pels camins dels ramats sota el sol extenuant de la Mancha i el nord d'Andalusia. Dels molts records que, segur, aniré desgranant al llarg de l'any us n'ofereixo un en forma de poema.


Cerques refugi sota l'ombra d'una alzina solitària.
Fora l'aire és tòrrid, molt calent.
Tanques els ulls i la ment
Sols, de tant en tant,
un ventet tebi.
No et mous.
No penses.
S'atura
tot.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada