diumenge, 9 de setembre de 2012

Desperta, ferro! (però treu-ne una mica)


Suposo que és normal que aquests dies les meves lectures literàries -estic gaudint moltíssim d'un llibre de John Steinbeck del que us parlaré un altre dia- quedin eclipsades sota el cúmul de raons i emocions que genera aquesta diada que tots preveiem tan especial, i per les lectures que faig d'aquest tema als diaris.
Del molt que he llegit avui em quedo amb un article del Toni Soler a l'ARA -per cert, cada cop m'encanta més aquest diari, i això que sóc lector militant de l'AVUI (el PUNT-AVUI d'ara).  M'ha agradat perquè, després de llegir l'esplèndid suplement, el primer d'una sèrie que treuran aquests dies, titulat "La raó per pensar en la independència", el Toni ens en parla també des d'un punt de vista emotiu (aquests dies molt a flor de pell, lògicament) i ens crida a tenir també en compte aquest factor i analitzar-lo). Llegiu-lo, val al pena.
En destaco dos fragments que parlen, un, sobre que cal "treure ferro" i tocar de peus a terra -tant els convençuts com els refractaris a la independència- i l'altre que cal parlar-ne, no només amb els que estan d'acord amb nosaltres. Aquí van:

"Els convençuts han de deixar de pensar que la Catalunya independent serà xauxa perquè no és cert. El procés estarà carregat de dificultats, i un cop assolit tindrem problemes seriosos com la resta d'Occident. (...) I el que fa als refractaris, han de deixar de témer una independència de to balcànic, amb tics etnicistes, exaltació patriòtica continuada i aïllament respecte a Espanya.


"Hem de parlar del tema, com solen dir les parelles en crisi. (...) Si creiem en la nostra raó hem de defensar-la amb generositat i altura de mires. Ara bé, la nostra fexibilitat ha de ser tan certa com la nostra convicció, i això vol dir que no podem acceptar amenaces ni xantatges. Qui oposi arguments mereix ser escoltat; qui esgrimeixi la por -la por a la divisió, por a la incertesa, por a les represàlies- ha de sentir-se aclaparat per l'entusiasme del dia 11 i per la responsabilitat co·lectiva que, de ben segur, exercirem en els dies successius."

Toni Soler

(això vol dir obviar els "arguments" (?) del president d'Extremadura, per exemple)

(Continuarà -em temo-)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada