dissabte, 15 de setembre de 2012

Obvietats notòries, silencis significatius


"Están en su posición, como catalanes, de defender la independencia. Es la libertad que cada pueblo tiene para elegir su futuro"   (Vicente del Bosque)

Que una obvietat com la que acaba de dir Vicente del Bosque, seleccionador espanyol de la Roja, arribi a ser notícia destacada demostra fins a quin punt tot el tema de la relació Catalunya-Espanya està enverinat per un munt de prejudicis, especialment des de l'altra banda de l'Ebre.
Ja ahir em va emocionar llegir aquestes declaracions aparegudes als webs dels diaris esportius (tant catalans com espanyols), i més després del trist devessall de crítiques a Guardiola per part d'alguns esportistes com l'exblaugrana Alfonso o el madridista Arbeloa.
Però avui he retrobat aquest tema en sengles articles de Sebastià Alzamora i Albert Sánchez Piñol a l'ARA. I m'ha confirmat una sensació que tinc ja des de fa anys, no només ara arran de la manifestació d'aquest 11:  que cap representant d'allò que se sol entendre per la intel·lectualitat espanyola ha obert boca per a defensar des de l'altra banda el dret de Catalunya a manifestar-se democràticament i opinar sobre el que pensa i explicar com se sent davant els constants atacs d'una Espanya que, definitivament, no ens sent com a seus però en canvi no ens vol deixar marxar. Alzamora i Sánchez Piñol destaquen els tres únics personatges que sí ho han fet, o, com a mínim, han respectat el dret inalienable que tenim com a poble a decidir el nostre futur: un ja l'he esmentat, aquest sant baró com diem els catalans -algun dia haurem de pensar, potser, en fer fill adoptiu de Catalunya aquest salmantí honest i respectuós, sobretot si segueix opinant així potser haurà de demanar asil polític a casa nostra-, i els altres dos són un cantant pop (Miguel Bosé) i un coronel retirat (Amadeo Martínez Inglés). El balanç és demolidor, una prova més que hem de deixar de mirar cap a l'oest de la península esperant una veu de reconeixement.
Mentrestant n'hi ha que encara ho intenten perquè -cito de l'ARA-: "veuen una oportunitat de promoure la via federal". Per l'amor de Déu, encara estem així?  Suposo que ja sabeu de qui parlo.
I és que, què es pot esperar de gent que crida :  "no son españoles, son hijos de puta!", com va fer ahir l'afició del Castilla en veure la derrota del seu equip davant el Sabadell?  Com si ser fill de puta fos una condició només atribuïble als catalans. Ja ho va dir el nostre cantautor Quico Pi de la Serra :"Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol". I crec que no es referia als catalans que demanen la independència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada