dimecres, 5 de setembre de 2012

Sepharad no ha escoltat mai perquè no existeix

M'agrada l'anunci de la manifestació de l'11 de setembre: és potent, connecta amb el sentiment (i la raó) de molts de nosaltres i s'expressa sense manies ni prevencions (allò famós que "la prudència no ens faci traïdors"), amb una naturalitat que hauria de ser quotidiana.
Utilitza les velles paraules d'Espriu a La pell de brau, on somiava una convivència pacífica i enriquidora entre les cultures de la península ibèrica, personificada  en aquella Sepharad dels jueus. M'ha agradat molt llegir l'article d'Oriol Pi de Cabanyes a La Vanguardia d'avui i constatar que el mateix poeta havia vist clar que aquells versos eren més un desig que no una realitat. Pi de Cabanyes l'anomena "miratge poètic". Les declaracions d'Espriu -a mitjans dels 60!- eren, per desgràcia, premonitòries (cito del mateix article, però el subratllat és meu):

"Vaig escriure La pell de brau, entre altres raons, perquè no fos dit (...) que la perifèria no podia entendre la cèlebre Península en la seva complexa i profunda totalitat. Ara bé, crec -i cada dia ho veig més clar- que el diàleg amb Madrid és impossible, el Madrid d'ara, d'ahir, de demà i de sempre. Sóc un gran admirador del castellà i de les lletres castellanes -i, fins i tot, d'aquest estrany, enigmàtic poble del tràgic altiplà-, però no hi tenim res a pelar, i perdoneu l'expressiu vulgarisme."
(Salvador Espriu)

Doncs això: endavant amb les atxes -i els bastons-  i preparem una diada històrica. Jo hi penso ser.


2 comentaris: