diumenge, 23 de setembre de 2012

Un propòsit col·lectiu


Subscric totalment l'article de Josep M Solé i Sabaté aparegut al PuntAvui d'avui. I com que em veig incapaç de resumir-lo sense trair-ne la força, aquí el teniu:

 I ara? Tot

El tot és el que significa de més riquesa, cohesió social, treball per a tothom –joves i grans–, sanitat, cultura, recerca, seguretat, natura; millor vida col·lectiva per als sectors més desvalguts. Tot vol dir fer carreteres, infraestructures, terminals i baixadors. Tot és l'apostar de veritat per la llengua catalana i la castellana, per aprofundir l'anglès; per fer un país més sòlid, més equitatiu i igualitari, més just. Tot és el dret a decidir sense la por espanyola al darrere. Tot és caminar per un horitzó sense límits; estar oberts a tots i a tothom, entre ells als nostres veïns peninsulars que han de saber conviure amb nosaltres d'igual a igual. Podrem parlar d'acords de tota mena, de tu a tu, d'arribar a enteses i de llocs on trobar-nos, des del més efímer fins al més transcendent, del més prosaic al més sublim.
Tot vol dir la fi del segrest de molta bona gent captiva en mans de partits espanyols que tot i dir-se d'esquerres, neguen –com és possible?– el dret a la l'autodeterminació. La fi del que diran a Madrid. La feina és molta, i tant que sí, però quina il·lusió! Modelar en l'Europa occidental és un procés que, ara per ara, no té precedents. Ho hem de fer en clau d'afirmació, sumant-hi tots els qui vulguin, amb tota la generositat del món. En la Catalunya del proper demà necessitem tothom. Sense excepció. De votants del PP al PSOE, de gent temorenca a la més decidida, de la dubtosa a la més segura del pas que farem.
No hem de mirar el passat polític de ningú; l'important és on arriba, no d'on ve. Cal fer taula rasa de l'ahir o l'abans-d'ahir. Tothom és benvingut al club de la Catalunya que vol ser lliure en un nou estat d'Europa. El pes de la història individual de cadascú és més que respectable. Per la família, l'emigració, el record dels estius o el més variat que hom pensi, hi ha gent que dubta per on arribarà el final de la travessia fins a arribar a la terra promesa que és la plena sobirania. No hem d'oblidar les pors atàviques d'un Estat agressiu. Coneixem de la violència del nacionalisme espanyol.
Caldrà dur la bona NOVA A ASSOLIR de forma pacífica, democràtica i per la lliure voluntat de la gent als barris més populars, a les perifèries urbanes, a tot arreu. També és bàsic que els sectors del capital i financers s'hi sumin, o bé no s'hi oposin; cal entendre la seva prudència extrema: segueixen, no són avantguarda, tampoc poden ser impediment. I caldrà actuar urbi et orbi, tocar les nacions per fer còmplices pel nostre coneixement i reconeixement internacional, fer política fina a Europa, a l'ONU, a la Unesco, als països no alineats i a l'Amèrica Llatina. Hem d'usar els catalans d'arreu del món fills de l'emigració, l'exili o descendents d'ells. Són falques que ajusten peces i les consoliden. A l'Església vaticana o les més variades creences religioses del món.
El tot ha de ser mestís i multiracial, cosmopolita, obert, crític i autocrític. Tots junts formant un sol poble. Tots haurem de canviar la forma de pensar, des la llibertat i cap a ella; tots. Ho hem de fer ja mentre iniciem aquest camí que ens du a l'estat propi.
I ara, com diu el President Mas, a partir de les majories, de la fortalesa, de la democràcia, de la perseverança. Un moment fascinant en què els protagonistes serem els catalans. Tots, sense excepció.

Josep M Solé i Sabaté

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada