divendres, 12 d’octubre de 2012

IRONIES




Ironia :  Figura retòrica que consisteix a dir alguna cosa amb una expressió o un to que indueix a entendre el contrari d’allò que aparentment és dit.  Mireu-vos la portada del PuntAVUI d'avui i en veureu un exemple tristament actual.


A mi, això d'Espanya i Catalunya em fa pensar en una comunitat de veïns. Des de fa molts anys,   la presidència de la comunitat va decidir que canviava els estatuts i que, a partir d'aquell moment, qualsevol decisió la prendria ella. Com a molt, un cop l'any, feia una reunió i simulava que els veïns hi deien la seva.  Els veïns anaven fent, resignats a la situació -perquè abans d'aquest president hi havia hagut una època molt pitjor- i cadascú, tancat a casa seva s'espavilava com podia. Però, ja se sap, cada casa és un món i, aviat, van sortir els que volien fer reformes, els que volien pintar l'escala o els que creien que s'havia de canviar de companyia d'ascensor. I aquí la presidència i la majoria de veïns van començar a fer mobbing immobiiari als que sempre demanaven més. La cosa es va acabar d'embolicar quan uns pocs van demanar d'administrar-se ells mateixos les quotes de la comunitat -la majoria ho cedien tot a un gerent- i a la primera reunió anual de veïns -cada any pel 12 d'octubre- els insults i amenaces van esclatar.
Els veïns calumniats ho tenen clar: han demanat a l'API europeu que els aculli com un veí més.
I, té collons la cosa: els que els feien mobbing ara no volen de cap manera que marxin. Ho enteneu? Deu ser una altra ironia.

I ja sabeu, avui res a celebrar. En tot cas, celebrar que aviat ja no caldrà posar aquesta data al calendari per recordar la reunió anual de veïns.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada