diumenge, 9 de desembre de 2012

Casaldàliga, una mirada cap al futur lluny del pragmatisme



Fa molt pocs dies citava en aquest blog el Bisbe Casaldàliga i l'impacte que ha tingut el seu testimoni en els actors protagonistes de la serie que emetrà TV3 aquesta primavera. Doncs ahir mateix hem sabut que, arran d'unes amenaces de mort dels poders que lluiten per prendre les terres als nadius ha hagut d'amagar-se lluny de casa seva per primer cop en 44 anys. 
L'editorial del diari ARA m'ha semblat tan encertat que he volgut reproduir-lo aquí:
CASALDÀLIGA, una mirada cap al futur lluny del pragmatisme.
"Conservar la memòria és conservar la vida i, al capdavall, el futur dependrà en gran part del que hagi estat el nostre passat". Són paraules del bisbe Pere Casaldàliga. Fa només uns mesos, va viure l'experiència del rodatge que deixarà el testimoni de la seva lluita, una lluita silent, incansable i esperançada amb les causes que ell considera fonamentals: la pobresa, el servei a la comunitat i la identitat dels pobles.
Des del 1968, en què va trepitjar per primera vegada la riba de l'Araguaia, ha consagrat la seva vida a atendre els que no tenien ningú que els defensés. Ara, 44 anys més tard, el clam que ell sempre havia reivindicat, el retorn de les terres als indígenes, li ha costat haver d'experimentar allò que no volia: abandonar casa seva per protegir la seva vida.
Casaldàliga no sabia si mai veuria el retorn de les terres als indígenes i si s'acompliria el seu desig de revertir l'equilibri de forces per eradicar l'abús dels terratinents brasilers que va començar fa quaranta anys. Ara té 84 anys, està malalt i ha hagut de fugir de casa seva, però sap que malgrat les amenaces de mort que han provocat aquest desterrament, la seva actitud pacient i sacrificada ha valgut la pena.
Pere Casaldàliga és, sens dubte, un exemple d'integritat i coherència que en aquests moments resulta un testimoni imprescindible per a tots els que, lluny d'allà, amb altres problemes que sovint se'ns fan difícils, tendim a substituir la lluita pel pragmatisme. Renunciem als projectes a llarg termini perquè ens domina el possibilisme, el presentisme. El bisbe Casaldàliga ha de servir-nos de mirall especialment ara. Vivim immersos en el curt termini, per donar compte públic dels petits èxits de les nostres negociacions, per poder apuntar-nos rèdits per l'endemà.
Tant de bo ara, més que mai, la mirada de futur del bisbe Casaldàliga sobre les aigües calmes de l'Araguaia s'imposi també aquí entre nosaltres i ens ajudi a veure-hi més enllà.

1 comentari:

  1. Totalment d'acord

    Manquen persones així al món, tot seria diferent. Ara que la integritat i la coherència són valors que, com deien a casa meva, "brillen per la seva absència".


    ResponElimina