diumenge, 2 de desembre de 2012

Entrem descalços a l'Advent


Jaume Reixach
Llibre sobre el que està basada la sèrie


Dos textos llegits avui i units per uns fils invisibles que m'han portat de l'un a l'altre i de l'altre a l'un. En primer lloc l'article de Jaume Reixach al PUNT-AVUI d'avui mateix, i un de Francesc Relea que va sortir a EL PAIS (12-8-12) però que jo he rellegit al butlletí Araguaia, editat pels amics del bisbe Pere Casaldàliga, de qui ja he parlat en aquest blog. Al primer, Reixach, aprofita que comencem l'Advent, el temps que per als cristians és la preparació del Nadal, per a fer algunes reflexions entorn a la darrera publicació del Papa Ratzinger sobre la infància de Jesús. No sé si ho sabeu però, entre moltes altres coses, Ratzinger es despatxa dient que, segons les escriptures i els textos canònics, no hi havia cap bou ni cap mula al pessebre. (???) Deixant de banda que el mateix pessebre va ser una "invenció" -entranyable i simbòlicament molt potent- de Sant Francesc, el sant dels pobres, el Papa sembla més preocupat en mantenir aquella autoritat dogmàtica de quan era el cap de la "Congregació de la Santa Fe" -la, podríem dir,  successora de la "Santa Inquisición"- que no pas d'acostar aquesta fe a les manifestacions populars, per poc canòniques que siguin. Reixach ho vincula a una "estratègia que no té res d'innocent. (...) reiterar les veritats essencials o veritats eternes (...) en detriment de la doctrina conciliar que va centrar la reforma eclesial en el retorn als orígens, per tal de fer visible l'Església de Crist, i no, com està succeint, l'Església del magisteri papal." (si  voleu llegir l'article sencer aneu a aquí)  Reixach recorda també que, tot i que la figura del bou i la mula segurament tenien una altra significació, d'allò només n'ha quedat l'alè poètic -metàfora de l'escalf real-  que sols algú com Sagarra podia captar al seu Poema de Nadal. 
I l'enllaç amb Casaldàliga? -em direu. Més avall, Reixach recorda que des del Vaticà han estat silenciades veus de teòlegs com Hans Küng, Teilhard, Schillebeeckx i molts altres que jo no conec. I jo he pensat en la veu del bisbe Casaldàliga, Dom Pedro, com li diuen afectuosament els pagesos brasilers de Sâo Felix do Araguaia. Una veu que l'any 1988 va haver de donar comptes de la seva perillosa teologia davant del mateix Ratzinger quan encara era només defensor de la Santa Fe.  Al número d'Araguaia que he rebut aquesta setmana hi ha un ampli reportatge sobre com la filmació de la minisèrie de TV3 sobre Casaldàliga, Descalç sobre a terra vermella -que, per cert. s'emetrà a la primavera- ha impactat en els actors:  "aquest personatge m'està canviant i em canviarà la vida", diu l'Eduard Fernández que encarna al mateix bisbe; "aquesta obra i el treball a la sèrie m'han permès descobrir una església més oberta i coherent: Dom Pedro prega per a canviar el sistema: és l'indignat número "u", diu Clara Segura, que fa el paper d'una monja amiga, confident i executora dels projectes socials del bisbe Casaldàliga.
En fi, que enmig de tanta crisi, després d'unes eleccions il·lusionants que ens han deixat una mica decebuts, i davant d'un Nadal on més d'un no tindrà gaires motius per celebrar res, està bé començar l'Advent preparant-se amb il·lusió i fermesa alhora. El mateix Casaldàliga repeteix de tant en tant una cita d'un combatent espanyol:  "Som soldats derrotats d'una causa invencible".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada