NO CAL PERMÍS PER SER CATALÀ (August Garcia)
Si en la meva llengua vull parlar o llegir
-Només una mica, que si no es complica!!
Però si vull viure en català dia i nit
serà millor que me'n torni al llit.
Si els diners que pago no vull donar a Madrid
-Ets un temerari! Sigues solidari!!
Però amb les engrunes que em tornen no sóc feliç.
Cornut i pagar el beure, que trist!
Alça't, vine amb nosaltres.
Si vols ser de veritat
no cal signar més pactes.
Oblida els vells desastres,
no cal permís per ser català.
Quan la cultura que visc intento explicar
-Quin provincianisme, tot és egoisme!
No entenc perquè els menjars del món he de tastar,
i el pa amb tomàquet he d'oblidar.
Som una nació amb història pròpia en el món
-Ves, animalades! Són glòries passades!
Com vols que ens reconeguin i no amaguin qui som,
si sempre ens baixem els pantalons.
Alça't, vine amb nosaltres.
Si vols ser de veritat
no cal signar més pactes.
Oblida els vells desastres,
no cal permís per ser català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada