dijous, 7 de març del 2013

La màgia dels records



M'agrada com David Foenkinos explica històries. Té un do, una màgia que fa que quedis atrapat a la seva teranyina, tant se val què passi, una mica com Paul Auster. Una història ben narrada, amb personatges de carn i os, amb dubtes, alegries, mesquineses i molta tendresa a l'hora de descriure'ls davant nostre. I el que és més difícil encara: fer reflexions vitals sense que soni a allò de "mira, això em fa pensar que a la vida..." Sí, té un domini de l'estil que li permet saltar dels fets a la visió dele fets sense solució de continuïtat, sense que es noti, de manera natural. I això és molt difícil. Almenys a mi m'ho sembla.
La història central segueix el fil d'un jove desvagat que treballa de nit a un hotel perquè creu que així tindrà més temps i l'atmosfera ideal per a la seva veritable vocació: ser escriptor. La història familiar, però, el persegueix i l'obliga a anar d'aquí a allà darrere d'una àvia a qui estima molt i que ja emprèn els darrers anys de la seva vida reclosa en una residència. Al mig d'aquesta relació realment especial circulen altres personatges: els seus pares, insatisfets de la vida en comú, el gerent de l'hotel que confia en ell i que li fa de pare moltes vegades. I una noia que apareixerà en el moment més inesperat i capgirarà la trama de dalt a baix. En fi, "hasta aquí puedo leer".
Una de les gràcies del llibre són els records intercalats durant tota la novel·la. Records dels personatges principals, però també dels secundaris, dels extres i, fins i tot, dels personatges històrics que un o altre citen en un moment donat. Són com petits flaixos encantadors, sorprenents, tristos alguns, divertits la majoria. Però tots tenen en comú que descriuen un dels moments claus del personatge, com una revelació.
Us deixo amb un d'ells.
Bona lectura.


Me n'oblidava!  Foenkinos és també l'autor de "La delicadesa", una novel·la que ha tingut fa poc la seva traslació al cinema, interpretada per Audrey Tatoo (Amélie, per entendre'ns). Una delícia de pel·lícula, o sigui que la novel·la ha de ser-ho també. Espero llegir-la aviat per reviure aquesta màgia literària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada