diumenge, 2 de juny de 2013

Stoner (2): "Vostè serà professor"

(Sóc ben conscient que en aquests posts sobre Stoner desvetllo parts importants de l'argument de la novel·la. Per tant si, tu que em llegeixes, tens pensat enfrontar-te sol a aquest llibre salta't aquests escrits, almenys fins que l'hagis enllestit. Pots, tanmateix, decidir llegir-los i endinsar-te després en aquest llibre tan especial. Estigues segur que el teu plaer com a lector no es rebaixarà, sinó tot el contrari.)


La Universitat de Colúmbia (Missouri), on està ambientada la novel·la

El nostre amic continua estudiant, doncs, i aquell estat de trànsit que visqué per primer cop a classe del professor Sloane se li repetirà molts cops:

"Va prendre consciència d'ell mateix d'una manera insòlita fins llavors." (...) "No tenia amics i per primera vegada a la vida era conscient de la seva solitud. A vegades, a les golfes, en plena nit, alçava la mirada del llibre que llegia i escodrinyava els racons foscos de l'habitació, on la llum feia pampallugues contra les ombres. Si dedicava una bona estona a observar amb atenció, la foscor es congregava en una llum que adoptava la forma insubstancial del que havia estat llegint. I se sentia fora del temps, tal com s'havia sentit aquell dia a classe, quan l'Archer Sloane li havia parlat. El passat es constituïa fora de la foscor on s'estava, i els morts ressuscitaven per viure davant seu. (...) Tristany i Isolda la Justa passejaven davant seu; Paolo i Francesca voltaven la foscor ardent; Helena i l'enlluernador Paris, amb l'amargor pintada a la cara per les conseqüències de les seves accions, emergien de la penombra. I ell era amb ells com no podria ser mai amb els seus companys que anaven d'una classe a l'altra..."

Cap a la meitat del quart curs, l'Sloane el crida al seu despatx. Després de preguntar-li sobre si pensa tornar a la granja i que l'Stoner respongui decidit que no, sorprenent-se a ell mateix, l'Sloane li fa veure que ell no vol deixar la universitat perquè: "Vostè serà professor". L'Stoner li respon preguntant-li al seu torn com n'està tan segur, d'allò. La resposta és implacable:

"És amor, senyor Stoner. Vostè està enamorat. Tan senzill com això".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada