dissabte, 6 de juliol de 2013

El meu mestre de dansa


Estimat Joan, se'm fa molt difícil escriure aquests mots amb els que voldria escampar als quatre vents un munt de sentiments i vivències, el teu mestratge rigorós i acollidor alhora, i sobretot aquest tros d'home  -vida, passió, tendresa, humor, idea- que eres aquí, a la terra amb els teus. Estic segur que, siguis on siguis, encara que només restis en el nostre record, ho continuaràs sent per sempre.
Voldria ser avui a St Esteve per acomiadar-te, més ben dit, per acomiadar-nos, per reveure vells amics i amigues amb qui hem compartit tantes coses, sempre amb tu com a nexe comú. Dansàneu, Aula de Dansa Tradicional, Factoria Mascaró... Però no puc ser-hi, així que aquest és el meu comiat personal però transferible a tots els que llegiu això, encara que potser no sapigueu qui era Joan Serra. Jo us diré qui era per mi. El meu MESTRE.
Recordo perfectament com el vaig conèixer. Jo llavors començava a fer de mestre a Sabadell i a la meva escola es feia un curs de dansa. Va aparèixer ell, enmig d'un munt de gent que estàvem aplegats en una sala molt gran. De seguida em va impactar la seva actitud, el seu gest. Transmetia una mena de solemnitat, com si et digués: què et pensaves? que veníem a quí a fer quatre balls per nens i prou? Parlava molt poc. De fet parlava molt però no amb paraules. Convidava a la festa del cos, una festa molt viscuda però alhora molt volguda, i molt pensada. Va ser un curs molt especial. I en van seguir d'altres. D'allí sorgiria el Galop que m'ha acompanyat -i m'acompanya encara- en el meu taller de dansa a l'escola.
Anys més tard el vaig retrobar al Dansàneu. Quin privilegi! Érem pocs els que vam gaudir d'aquella explosió de vivències i aprenentatges. Hi havia el Joan, esclar, però també hi havia l'Arnella, i el Ferran Martínez, i el Joan Figueres. I el Lluís Puig posant ordre a tot aquell sidral. Vam ballar corrandes i les vam improvisar. I les vam gravar allà, entre les parets del paller de casa Gassia, amb l'Artur Blasco! Inesborrable. I van venir molts Dansàneus més. I vam coneìxer molta gent interessant i vam ballar, cantar, escoltar, ens vam emocionar tants cops... I tot gràcies a tu, Joan, que, contra vents i tempestes, t'entestaves a dur aquella nau mar enllà, encara que no sempre els de dalt et van fer prou costat.
Avui molts com jo intentarem dir, escriure o potser només pensar el que has suposat en les nostres vides. Jo ho tinc molt clar: vas educar el meu gest i la meva emoció -sovint massa arrauxada, com ara- i el vas posar al servei del missatge,  dels altres, dels nens i nenes amb qui encara ballo de tant en tant una bolangera o un xiriminimí, o ens fem un tip de riure amb l'hereu Riera.
Un cop vaig demanar als meus alumnes que busquessin informació d'una dansa, no recordo quina era. Al cap d'uns dies van venir amb un tros de paper i cofois em deien: hem trobat el senyor que la va inventar. I eres tu. En la seva ingenuïtat havien trobat una foto teva i ho havien tingut clar. Si eres allà és que n'eres el creador. I jo, emocionat -encara ho recordo- els vaig dir. Sí, nois, sí, i sabeu qui és aquest senyor? És el meu mestre, qui em va ensenyar tot això que jo ara us ensenyo a vosaltres.

Osti, Joan, passa-t'ho bé allà on siguis! Amb el cigarro als llavis, mentre estires el braç fins a la punta dels dits, i arronses el peu plantant el taló a terra, amb delicadesa...

August Garcia i Orri  i Mònica Gispert Puig




Remenat per la xarxa he trobat aquest video. No us el perdeu. És Joan Serra en estat pur. No us enganyeu, primer canta l'Arnella però quan surt ell fins la música li fa una reverència...

In memoriam a Joan Serra Vilamitjana. D.E.P.  
(penjat per Alfons Vila)



El 15 de maig del 2009 els Dekrèpits estàvem de celebració, per commemorar els 5 anys de vida del grup vam presentar l'espectacle "Ja n'hi ha Prou!!", un espectacle que vam fer juntament amb el mestre Jaume Arnella i en el qual vàrem tenir el plaer de comptar amb la col·laboració del mestre i coreògraf Joan Serra i Vilamitjana... 
Serveixi aquest fragment com a homenatge per la seva recent pèrdua el passat 04 de juliol del 2013...
D.E.P. Joan.



També he trobat aquestes notícies, poques encara. Llegiu-vos sobretot el text de la Rut Martínez, La mirada més bella de la dansa tradicional.

http://www.naciodigital.cat/laflama/opinio/6369/mirada/bella/dansa/tradicional


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/mor-coreograf-joan-serra-2469269

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=208012&idioma=00

http://www.elpuntavui.cat/ma/article/5-cultura/19-cultura/660642-adeu-al-coreograf-i-ballari-joan-serra.html

http://www.naciodigital.cat/laflama/noticia/1899/mor/coreograf/joan/serra



5 comentaris:

  1. Vaig conèixer en Joan fa un parell de setembres, ballant un ball pla a Sant Magí de Brufaganya, a Pontils. Havia ajudat una amiga, la Laia, a recuperar una festa i a crear una dansa. Energia i entusiasme per totes bandes. Nnmés he sentit elogis, sobre ell.
    Sap molt i molt de greu.

    ResponElimina
  2. Gràcies, Muntsa, per fer-nos costat en un moment tan dur. M'ha costat no saps com escriure aquestes ratlles. I sí, era energia i entusiasme que compartia generosament amb tothom.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Una abraçada, August i Mònica!

    Tots els qui hem ballat amb ell estem de dol... ens ha anat bé retrobar-nos ja sigui en persona o a través d'escrits, fotos, missatges... per plorar-lo junts... Amb aquest escrit i amb tants altres revivim molts moments viscuts i ballats amb ell!...

    Preciós el que heu escrit, com sempre!Moltes gràcies!

    Us recordem! Molts petons!

    ResponElimina
  4. Abraçades i contradanses, petons i ball pla, mirades i bolangeres, somriures i moviment. Peus descalços i cor.
    Gràcies, Joan.

    ResponElimina


  5. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponElimina