dimecres, 11 de setembre de 2013

Un dia per a la nostra història


En un dia tan feliç com avui (passi el que passi ja hem demostrat de quina pasta estem fets els catalans), a part de desitjar-vos una bona diada, deixeu-me que us regali les orelles amb dos fragments extrets de l'ARA d'avui:

"... aquest identitarisme es funda sobre la superació de l'estat nació. Es tracta de tornar a les formes premodernes de l'estat, per demostrar millor que les identitats culturals existien abans dels processos de centralització del poder. Ser kazakh o kurd, escocès, català o amerindi és anterior a la dominació russa o otomana, anglesa o espanyola."

(Noves dinàmiques identitàries. Gaïdz Minassian. Cap d'edició a Le Monde- Débats)


" Antonio Gramsci, en una frase que ha estat profundament citada, es lamentava que el que és vell no caba mai de morir, però el que és nou no acaba tampoc mai de néixer. Catalunya, i molt particularment els catalans, estan a punt de demostrar que aquest axioma no sempre és cert, i que el possibilisme no és sempre el camí més recte entre dos extrems de tebior."

(Avui sí que és un dia històric. Sebastià Alzamora. Escriptor)


Visca Catalunya Lliure!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada