Un any acaba i un altre comença. Una convenció com una altra, que ens hem atorgat per a ser conscients del pas del temps, per a pensar en el que hem fet, en allò que voldríem ser… Aquest blog es proposa estar més viu, dia a dia, que ho ha estat durant l'any que avui enllestim. Sí, ja sé, és moment de fer volar coloms i segurament no es complirà fil per randa. Però els propòsits serveixen per això, per a estimular-nos, per fer-nos anar una mica més enllà.
Tinc pendents encara uns quants tresors a compartir d'aquest 2013 que ja fineix, però avui he pensat que el poema d'un amic meu era un bon pretext per a fer balanç. Un poeta, com tants n'hi deu haver, que escriu gairebé en l'anonimat, però que, de tant en tant, ens regala els seus versos. Uns mots plens de reflexió, tendresa, dubte i esperança alhora. Uns textos poètics que, com aquest que avui comparteixo amb vosaltres, són vida. Gràcies Jordi.
I un molt bon nou any -ple de propòsits per a aconseguir com a persones, com a poble- per a tots vosaltres, lectors pacients.
Jordi Trepat
Tret de: Decalatges i alternances (Premi Lletres Catalanes d'Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2011).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada