Il·lustració de Renato Alarcâo |
S'acosta una de les dues nits més màgiques de l'any, juntament amb la Nit de Sant Joan. Però aquella és plena de somnis de joventut i aquesta… aquesta respira il·lusió infantil, candidesa, esperança en un món màgic que ens ha de dur els presents que més anhelem. Diuen que fer-se grans és descobrir que els somnis són això, somnis. I que la realitat és una altra cosa. No ho tinc tan clar. Com es pot viure una vida plena, real, sense somnis? Potser, com diu el poema, haurem de tornar a sentir el tremolor dels vidres. I no pensar que és el vent (tot i que diuen que aquesta nit bufarà fort i costarà distingir-ho…)
Bona nit de Reis a tots! I millor despertar.
Reis
Sento la nit plena de remor imprecisa…
És la nit que passen els Reis d'Orient!
Mil corsers fantàstics, de crinera grisa,
porten cada somni a un món diferent.
A l'ànima jove hi ha tremolor pura
i una blanca joia neix al cor dels grans,
o una fonda pena, d'any en any més dura
quan s'enyoren besos que no tornaran.
Sento cruixir els vidres. La finestra closa
parla com parlava… i ara no l'entenc.
Potser també avisa: -Ells! I, trista cosa,
ja no ho sé comprendre i penso que fa vent.
Joana Raspall
Els grans també hem de tenir somnis. A casa vivim aquesta nit com si fóssim nens, amb la mateixa màgia i la mateixa il·lusió de sempre. Posem les sabates, pa i aigua pels camells i la copeta pels Reis, tot imaginant que aquesta nit vindran a visitar-nos. Bona nit de Reis!
ResponElimina