Tremolor pura

Il·lustració de Renato Alarcâo

S'acosta una de les dues nits més màgiques de l'any, juntament amb la Nit de Sant Joan. Però aquella és plena de somnis de joventut i aquesta… aquesta respira il·lusió infantil, candidesa, esperança en un món màgic que ens ha de dur els presents que més anhelem. Diuen que fer-se grans és descobrir que els somnis són això, somnis. I que la realitat és una altra cosa. No ho tinc tan clar. Com es pot viure una vida plena, real, sense somnis?  Potser, com diu el poema, haurem de tornar a sentir el tremolor dels vidres. I no pensar que és el vent (tot i que diuen que aquesta nit bufarà fort i costarà distingir-ho…)

Bona nit de Reis a tots! I millor despertar.

Reis

Sento la nit plena de remor imprecisa…

És la nit que passen els Reis d'Orient!

Mil corsers fantàstics, de crinera grisa,

porten cada somni a un món diferent.

A l'ànima jove hi ha tremolor pura

i una blanca joia neix al cor dels grans,

o una fonda pena, d'any en any més dura

quan s'enyoren besos que no tornaran.

Sento cruixir els vidres. La finestra closa

parla com parlava… i ara no l'entenc.

Potser també avisa: -Ells! I, trista cosa,

ja no ho sé comprendre i penso que fa vent.

Joana Raspall