dissabte, 25 de gener de 2014

Vinyoli : poesia amb "llibertat, disponibilitat i risc"




La poesia demana "llibertat, disponibilitat i risc". La cita no és meva sinó de Joan Vinyoli posada en boca de Jaume Cela i Juli Palou a l'ARA d'avui (Suplement Criatures). Però l'he trobada molt escaient i il·luminadora.

Llibertat per obrir-se a nous móns, a noves maneres de pensar, a transgredir no només la realitat sinó el propi llenguatge que fem servir per a descriure-la. Disponibilitat per concedir-nos un moment de pausa i reflexió, un parèntesi de calma en aquest nostre món sovint tan sorollós, i disponibilitat també per a acceptar l'esforç -a voltes mínim, d'altres més exigent- que demana la lectura poètica, un esforç per deixar-se endur -sembla una paradoxa, oi?- pel ritme, per la musicalitat de les paraules i els versos escrits així, en una línia escapçada que ens aboca a un nou vers. I sense pretendre entendre-ho tot, tan sols deixar que aquells mots exerceixin algun efecte íntim en nosaltres. I aquí ve el risc, perquè la poesia no és sempre un recurs plaent i confortable, de sofà i pel·lícula de romans… Sovint, si és veritable poesia -al meu entendre- et remou alguna cosa per dintre, i això no sempre agrada, almenys d'entrada. Però també sovint, després d'aquest moviment soterrat ens retorna al nostre jo, al nostre ara, més ordenats, més conscients d'allò que som i vivim. Més "aconsolats" que diria Joan Margarit. I tot això gràcies a les paraules d'un altre que ha arriscat primer la seva pell perquè nosaltres puguem fer un viatge semblant però amb una brúixola a la mà. I amb el delit de l'aventura als ulls.

Tant de bo Vinyoli ens aporti tot això - o una mica- aquest any. Un any en què el soroll em temo que serà eixordador (aquest cap de setmana n'és una prova evident).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada