El meu racó dels dissabtes

Avui  faig una excepció i, en comptes de parlar-vos de les meves lectures, us vull fer conèixer "el meu racó dels dissabtes": el forn MIRALLES (1) . És aquí on escric l'article mentre assaboreixo qualsevol de les especialitats en pastisseria -avui uns bunyols de Quaresma esplèndids-, és aquí on passo llargues estones mentre llegeixo el diari -l'ARA, of course-, m'endinso en alguna novel·la, reviso el meu correu o navego per internet. 

Ja forma part del meu paisatge setmanal dels dimecres a la tarda i els matins del dissabte, i, en certa manera, em sento com a casa. Perquè des del primer dia m'hi he sentit molt ben tractat. Amb aquell acolliment que no enfarfega ni és postís, que respecta el meu tarannà més aviat discret però que agraeix notar que et reconeixen com un client gairebé familiar. És per això que els devia aquest article. 

No només perquè tenen un gènere molt variat i de qualitat -una extensíssima diversitat de pans cuits al forn de llenya, de farines també diverses, més un ventall de productes de pastisseria que entra pels ulls i que assaboreixo sempre amb delit- sinó perquè han sabut crear un microclima al barri -Gràcia- que fa que sempre hi hagi un anar i venir de gent atreta per la qualitat dels seus productes i, sobretot, per una atenció amable i sempre disposada a escoltar i satisfer les demandes dels que hi entrem.

M'encanta veure'l ple i escoltar, des del meu raconet, les mil i una converses que m'arriben entretallades: ara una parella de vellets, ara una família jove amb els seus nens, ara dos amics que es prenen un parèntesi en el tràfec diari per compartir un cafetó i alguna cosa més.

He deixat el més important per al final: des de la mestressa fins a qualsevol de les dependentes -caldria trobar un mot més carinyós, menys formal, per fer-hi justícia- són totes molt atentes, simpàtiques, -les més guapes del barri i part de l'estranger m'han demanat que afegís en fer-los-hi saber que volia fer aquest article. No calia que m'ho proposessin. Pel que us he explicat fins ara ja podeu veure que n'estic enamorat. I és que un lloc és el que és la seva gent. I el forn Miralles és, senzillament, un petit paradís.

Ara mateix em vénen al cap moltes lectures, però la primera que he recordat en parlar d'aquest forn és la novel·la Mañana lo dejo que ja vaig comentar en aquest blog. He tornat a veure la senyora Bergerot, la fornera del barri, sempre atenta amb tothom, que sap donar un cop de mà a la Julie, la protagonista, quan passa per un moment difícil.

I, tractant-se d'un blog poètic, per què no un tast dels bunyols de Miquel Martí i Pol? (els meus ja fa estona que me'ls he cruspit)

BUNYOLS

Acompanyats o sols,

que bons són els bunyols!

Si són ben ensucrats

te'ls menges a grapats.

I si no ho són també,

que sempre vénen bé.

Sucats en llet fan clar

Qualsevol esmorzar.

                                                     Miquel Martí i Pol

 I ara us he de deixar que, amb tot l'enrenou, encara no he pogut llegir el diari. He començat aquesta petita crònica molt tranquil, gairebé sol, però ara el forn bull de gent i hi ha algunes converses que no em voldria perdre…

(1) El trobareu al C/ Pi i Margall, 64, del barri de Gràcia, Barcelona.