LLENGUA I CALMA

Bon dissabte a tothom!  Des del meu raconet on llegeixo l'ARA cada dissabte, tres perles que vull compartir amb vosaltres. Perles amb nom propi: Albert Pla Nualart, Carles Capdevila i Gregorio Luri.
Som-hi:

A la seva columna de l'ARA, Un tast de català, sempre molt interessant,  l'Albert Pla Nualart ens presenta avui dos mots catalans que no utilitzem mai perquè, entre d'altres coses, ni els coneixem -jo mateix, amb estudis de filologia, reconec que era la primera vegada que els sentia-:  VAITOT i CATXA. Són els equivalents als castellans ÓRDAGO i FAROL. L'article -que no puc reproduir ara i us recomano de totes totes- explica l'etimologia d'ambdós i la relació amb els mots castellans amb què els substituïm. i acaba així:

"Perquè vaitot i catxa bandegessin algun dia órdago i farol caldria que els lingüistes dels grans mitjans els imposessin d'entrada amb un cert despotisme il·lustrat, i que els usuaris s'hi acabessin sentint còmodes".

Mentre això no passa, com a mínim ja els coneixeu. En algun dinar o sopar d'amics podria ser una bona excusa per encetar un divertit debat. Valtros mateixos

El segon és el Carles Capdevila, el director del diari ARA. Llegeixo sempre el seu editorial perquè sol ser una excel·lent mostra de sentit comú i sentit combatiu alhora. El d'avui em sembla d'imprescindible lectura. Com que tampoc puc reproduir-lo aquí us en faig cinc cèntims.

Davant de la darrera provocació de l'Estat -aquest cop des dels mateixos tribunals que haurien d'estar al marge de decisions purament polítiques per a les quals no tenen competència segons les mateixes lleis que ells pretenen preservar- Capdevila demana UN NO ROTUND A LA CRISPACIÓ A LES AULES. Es refereix a la sentència que obliga a 5 centres de Catalunya a modificar l'ensenyament en castellà marcant una quota del 25%, fet que vol dir a la pràctica una assignatura més a part del castellà.
I acaba:

"Per això vull deixar escrita la meva confiança absoluta en la comunitat escolar, en mestres i AMPAs, perquè sabran mantenir una calma modèlica i no traslladar la tensió a les aules. I afegir-hi un prec personal de paciència extrema als que, a vegades de bona fe, confonen la necessitat de lluitar i no cedir un pas amb endurir el to o recórrer a l'agressivitat verbal i la desqualificació. Des de l'escola tocarà plantar cara amb una educació exemplar."

De l'article de Gregorio Luri al Criatures d'avui que trobo més que excel·lent en parlaré en un post a part perquè s'ho mereix. Perdoneu si us faig esperar. Si teniu pressa ja sabeu què podeu fer, comprar el diari (i que consti que no hi tinc cap comissió, ja ho he dit algun altre cop!)

Bon dissabte, un cop més, doncs, i la LLENGUA amb CALMA.