dissabte, 1 de febrer del 2014

Procuraré enfadar-me poc però sempre, sempre, plantaré cara



La casualitat ha volgut que, poques hores després d'escriure en aquest blog l'editorial de l'ARA d'avui, hagi rebut aquest manifest redactat també per Carles Capdevila. Sentit comú i sentit combatiu, com deia:

MANIFEST DEL DIRECTOR DEL ARA

Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en
fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un
bé cultural essencial.

Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i
simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a
sobre es pensa que té dret a decidir què és la normalitat, i
curiosament la normalitat és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè
em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real,
i casualment també ho és ell, i no jo.

Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i
no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear
problemes amb les llengües.

Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi
acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.

Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció
de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la
seva.

Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb
naturalitat la llengua dels meus pares.

Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento
compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als
meus fills.

I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant
d'amenaces que jo consideri reals.

I sempre, però sempre, plantaré cara.


Carles Capdevila

Director de l'Ara

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada