Encara ens queden forces per lluitar… per la independència!

L'altre dia, al concert en homenatge a Pete Seeger, presentava la cançó tradicional americana popularitzada per ell, "John Henry", i deia que jo vaig versionar-la convertint l'heroi mític treballador del ferrocarril en una cançó en defensa de les "causes perdudes", que no ho són si nosaltres no defallim. Vaig citar-ne algunes de ben actuals (el dret a una vivenda digna sense hipoteques abusives, a una feina, a una atenció sanitària, a que no ens enredin més amb productes financers dissenyats per i per a especuladors… Però vaig deixar-me'n una d'aquestes causes que, fins fa uns anys, n'era també una de perduda o utòpica: la independència.

I com que, finalment, hem canviat el xip i ja no ho vivim com un somni impossible sinó com un dret que comença per poder-nos expressar com a poble, els contraris estan més nerviosos que mai. I disparen contra tot allò que ens dóna força i dignitat col·lectiva. I ara li ha tocat a l'ANC, l'Assemblea Nacional Catalana. Des de Ciutadans ja han obert la capsa dels trons demanant directament al govern central que l'anul·li. Clam que s'ha escampat per mitjans com l'ABC (ves per on com pot canviar la manera de veure les coses una sola lletra). A twitter s'ha creat el hastag Tots som assembleaNC que ha esdevingut trending topic a l'estat espanyol. Ho podeu llegir a Vilaweb.

Està clar que no ens ho pensen posar fàcil. L'important, un cop més, és no perdre el to mesurat, democràtic i festiu, però tampoc abaixar ni un mil·límetre la nostra fermesa. Com en "John Henry", lluitant contra màquines molt poderoses, amb el poder més gran que hi pot haver: el de la nostra convicció democràtica, pacífica, que no demana res que no sigui ja nostre:

"Des de bon matí quan et llevis

fins que al llit te’n vagis a estirar,

no deixis d’intentar-ho,

és qüestió de provar-ho,          

            encara et queden forces per a lluitar, sí noi,

            encara ens queden forces per lluitar. "