dissabte, 15 de març de 2014

Si tanco els ulls

Si tanco els ulls veig, millor dit, sento, veus i música, gent que canta alhora en una polifonia que abasta diversos registres, dels greus als més aguts. Si tanco els ulls veig cares que expressen emoció, atenció, empatia. Rostres que es desdibuixen més enllà d'un perímetre on els focus centren l'escena. En reconec algun, vagament, però m'és igual: hi ha una harmonia més enllà de la coneixença, una connexió, un assentiment. Una certesa: compartim cançons, lletres i una certa nostàlgia que ens recorda qui érem i on som, on voldríem ser d'aquí endavant.
Al meu costat, sota la llum, un llenguatge de gestos que inunda l'espai on uns quants de nosaltres intentem,  com si fóssim mestres de cerimònies, enlairar una veu, un missatge, un alè. Pete. I ballem al ritme dels acords. I ens deixem endur pel compàs, per les vibracions d'un instrument, pel color d'una veu. Som part d'alguna cosa més gran que nosaltres mateixos, d'alguna cosa que ens uneix i que creix dins de cadascun de nosaltres, com una llum.

Tot això -i molt més que no sé dir- vaig sentir la nit de dijous al Sielu. Tot això revisc ara mentre ho escric. Si tanco els ulls. Gràcies Pete. Gràcies als que ho vau fer possible. I gràcies a tu Lluís que també hi vas ser encara que no hi eres:

"Ell sabia que les seves cançons eren armes de construcció massiva (…)  Estem vivint temps de mentides i trampes, d'enganys i de menyspreu institucional, però també, potser com a resposta, temps de revolta, de reconstrucció, de realitzar somnis. (…) Canteu de gust, doncs, i feu-ho sense cap vergonya. Deixeu-vos seduir, que cantar desafinant és fantàstic… i si algú afina farem un disc!". (*)

Si tanco els ulls, t'imagino, Lluís, al nostre costat, al proper concert.

PS: Avui no hi ha imatges. Ja les penjaré al blog quan les tingui -Josep, hi pensaràs?  Mentrestant, tanqueu els ulls. Si hi vau ser ho entendreu. I si no, intenteu imaginar-ho.

(*) Del text de presentació del concert, del nostre amic Lluís Pinyot

3 comentaris:

  1. Els que hi vam ser entenem perfectament les teves paraules, August.
    Va ser un plaer veure-us, escoltar-vos, i cantar junts...
    Felicitats per la vostra iniciativa d'homenatjar Pete Seeger. I, sobretot, de convidar-nos-hi.
    Van ser moments feliços!
    Josep Maria

    ResponElimina
  2. T'envejo aquest concert... m'agrada com ho expliques, transmets el que m'agradaria haver viscut, emocions.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Josep M pel teu comentari. Tu que hi vas ser les pots entendre millor que la Carme. De totes maneres això es pot arreglar: apunta't al proper concert que farem, segur, aviat, Carme. Et mantindré informada!

    Una abraçada

    ResponElimina