dissabte, 19 d’abril de 2014

Butcher's Crossing: l'Aventura en majúscules


Començo aquestes línies sense saber on em portaran. Sé, però, d'on vinc: de Butcher's Crossing, una altra novel·la de John Williams. Tot i que, cronològicament, és la primera que va escriure, ha estat la darrera a veure'n la traducció al català i, per tant, l'última que he llegit. Si ja vaig quedar captivat per Stoner i August, la lectura de Butcher's Crossing m'ha refermat en la convicció que ens trobem davant d'un narrador excepcional, d'aquells que t'atrapa en cos i ànima, i que, un cop l'has llegit, tens la sensació que alguna cosa dins teu s'ha remogut. I en vols més.
Deia que no sé on em portarà aquesta entrada -ho confesso, l'escric a raig sense premeditació ni nocturnitat- però si sé algunes coses que voldria dir-vos. O millor dit, algunes emocions que voldria compartir amb vosaltres. Si no heu llegit res de John Williams, feu-ho, no espereu més. Comenceu per on comenceu no us decebrà. No és una lectura difícil, d'aquelles espesses i fosques, sinó tot el contrari: Williams té el do de la llum -amb tots els seus matisos, des del sol que encega fins la penombra més obscura. I sobretot, sobretot, sap explicar coses, fets, a partir de detalls minúsculs -una cortina que es mou amb el vent, un soroll imprecís, la sensació d'una roba aspra damunt la pell-, i, sense saber com, et trobes dins un ambient com si hi haguessis viscut tota la vida. I sents el que sent el personatge, i et deixes endur per les seves vacil·lacions, per una petita alegria, o per la tristor més profunda…
Però és que a més, hi ha sempre una trama. Un argument que t'atrapa i se t'emporta suaument, però, un cop captiu, ja no et deixa escapar, perquè sap com fer-ho. Williams és el rei de la gradació, de la dosi justa que et manté -si em permeteu la imatge- col·locat. No hi ha moments baixos. I quan ho sembla, de seguida veus que és fet expressament per a reconduir-te un cop més, embranzida amunt, cap al nou clímax.
Sóc plenament conscient que encara no us he explicat res de la novel·la. Bé, res no, res de la trama en tot cas. Si a hores d'ara encara llegiu això és perquè us he sabut mantenir curiosos a l'espera. Em temo que, com ja vaig fer amb Stoner, no en tindré prou amb un article per a parlar-vos de Butcher's Crossing. Però, què carai! almenys us dec una primera dosi.
El protagonista és en William Andrews, un jove estudiant de Harvard que abandona la seguretat dels seus estudis i la seva família per a traslladar-se a l'oest a la recerca d'alguna cosa que ni ell mateix s'atreveix a definir:

"Era un sentiment; era un desig que havia d'expressar. Però, independentment del que expressés, ell sabia que seria un sinònim de l'esperit salvatge que cercava. Era una mena de llibertat i de bondat, una esperança i una força que ell percebia com si sustentessin totes les coses conegudes de la seva vida, que no eren lliures, ni bones, ni esperançadores ni fortes. El que buscava era l'origen i la salvació del seu món, un món que semblava que fugís esfereït del seu origen, per comptes d'explorar-lo, de la mateixa manera que la praderia que l'envoltava enfonsava les arrels nerviüdes en la humitat rica i fosca, dins la terra salvatge, i es renovava any rere any."



Això és el que pensa Andrews mentre intenta explicar-ho a en McDonald, un comerciant de pells de bisó de Butcher's Crossing, un poblet, el darrer, ja a la frontera de l'oest americà, un terreny llavors encara pràcticament verge. Estem parlant de l'any 1873. El ferrocarril ha començat la seva conquesta particular i implacable del territori, però encara queden aventures per córrer. I això és el que busca el William. Així que, aconsellat per en McDonald, s'apuntarà a una cacera amb aires mítics, a la recerca dels darrers ramats de bisons, amagats a les muntanyes Rocalloses. És tant el seu entusiasme que, fins i tot, posarà els seus diners -una herència cobrada de fa poc- per a finançar l'aventura. Un grup reduït cavalca a pas lent vers l'oest. El formen un expert caçador, un escorxador, un vell que es fa càrrec del carro i la logística dels campaments i en William, que s'ha compromès a ajudar l'escorxador tot aprenent l'ofici sobre la marxa.  La novel·la tot just comença però promet, us ho asseguro, paisatges impactants i durs, situacions límit en una Natura amb majúscules en la qual els nostres personatges són herois minúsculs enfrontats a la pròpia petitesa…




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada