Ja he parlat altres cops de Sílvia Pérez. La vaig descobrir fa més de cinc anys quan encara no tenia la popularitat -i el prestigi- que ha anat guanyant darrerament. Crec que és una personalitat excepcional dins el panorama musical d'aquest país, per la capacitat que té de crear amb la seva veu nous matisos, noves sensacions, noves aproximacions a això que en diem música. I això passa tant quan fa cançons seves com quan versiona temes d'altres. Com aquestes "Corrandes d'exili" de Pere Quart que tots teníem interioritzades amb la veu de Lluís Llach. I ara ve la Sílvia i ho dinamita tot, i ens posa la pell de gallina i… Quina sort de tenir algú com la Sílvia entre nosaltres!
Un bon amic (gràcies Joan) em va fer arribar aquest vídeo que voldria compartir amb vosaltres. Sílvia Pérez i Raül Fernández (Refree), una parella que promet moltíssim. I compleix: d'entrada ja tenen un disc a punt de sortir (el 6 de maig). Es diu Granada i, entre altres versions, podrem escoltar-hi aquestes Corrandes. Jo ja el tinc a la llista.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Un bon amic (gràcies Joan) em va fer arribar aquest vídeo que voldria compartir amb vosaltres. Sílvia Pérez i Raül Fernández (Refree), una parella que promet moltíssim. I compleix: d'entrada ja tenen un disc a punt de sortir (el 6 de maig). Es diu Granada i, entre altres versions, podrem escoltar-hi aquestes Corrandes. Jo ja el tinc a la llista.
Corrandes d'exili
Pere Quarttramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada