dissabte, 7 de juny del 2014

Sobre puntualitats i emocions



Divertit article de l'Empar a l'ARA sobre l'etern problema de la puntualitat i com ho afronten dos personatges: en Gay de Liébana i el Matthew Tree. Curiosament opten per la mateixa solució: avançar-se el rellotge.
Però, com comprovareu si llegiu l'article, això pot tenir les seves conseqüències…

Al costat, l'article de l'Om declarant - contra la majoria de públic i crítica- que no se sent bé quan escolta la Sílvia Pérez. Textualment:  "Les expressions emocional a sobre d'un escenari em desborden i em costa connectar-hi. De tan contingut com sóc,  vegades em penso que sóc anglès i que, efectivament, la plana de Vic queda lluny d'aquest Mediterrani més obert i expansiu. Si emocionar-se és deixar-se anar, prefereixo que no em guiïn per aquest camí."

Benvolgut Albert, ningú et demana que el segueixis per cap camí, i menys la Sílvia. I l'emoció té molts viaranys i pot viure's també d'una manera més íntima i introvertida, encara que la proposta exterior sigui, com tu dius, "expansiva". En definitiva, tens tot el dret a sentir el que sents -només faltaria- però crec que el problema -si es pot dir així- està en com ho vius tu, i no pas en la manera com la Silvia té d'afrontar el seu art.

1 comentari:

  1. Les vegades que he vist i sentit la Sílvia en directe, que són només dues, en alguna cançó m'ha fet plorar de les emocions intenses que em fa sentir.

    M'agrada sentir les emocions intensament i si són tant potents que necessiten sobreixidor, doncs em senbla fantàstic i gaudeixo de tot.

    Entenc que hi hagi algunes persones que no vulguin sentir tan intansament i que els faci por necessitar sobreixidor... Cal entendre-ho, però no saben què es perden... Em temo que la Plana de Vic poca cosa tingui a veure amb això. Jo ho veig com una qüestió personal... Cadascú se les arregla com pot i com vol amb les seves emocions...

    Ara vaig a l'article...

    ResponElimina