Petits plaers dels setembres

L'estiu toca a la seva fi. Setembre és arribat i amb ell totes les rutines d'un nou curs. Tots emprenem aquestes dates amb una dosi barrejada d'il·lusió i inquietud alhora. Cada nou setembre ens empeny a nous propòsits però també a noves -o antigues- pors sobre si sabrem estar a l'alçada dels reptes que ens imposem.

De petit recordo molts setembres de vacances amb la família, apurant el temps abans de l'inici de les classes. Eren dies més tranquils, també menys acalorats, una mica dotats d'una certa nostàlgia per un estiu que ja anunciava els seus darrers espernecs. Per això m'ha agradat marxar un cap de setmana de setembre per a fer unes minivacances en companyia d'uns bons amics i un espai que sempre, sempre, m'ha fascinat: el Delta de l'Ebre. Res millor que un bany calentonet cap al tard, quan el sol ja camina cap a la posta. Un d'aquests petits plaers que donen sentit a la vida, perquè la vida està feta sobretot de petits moments, per molt que ens entestem en passar-hi de puntetes, atrafegats per afers, aparentment, més importants.

I d'un plaer marí a un plaer terrestre: pedalar seguint un camí vora el gran riu, acompanyats d'àlbers, canyissars i, sovint, tocant als arrossars. Colors, olors amb denominació d'origen. I de cop, entre la presència d'innombrables ocells que picotegen en aigües somes, descobrir-hi una silueta desconeguda. Aturar-se i observar-la amb l'ajut dels binocles i emmagatzemar-ne els detalls a la memòria per, després,  rebuscar entre làmines i descripcions científiques. Quin goig la trobada quan es certifica que hem vist un ocell poc comú i mai vist fins ara en els nostres recorreguts per aquests verals: un capó reial (Plegadis falcinellus).

Foto: José Miguel Grande Gutiérrez

Aquí el teniu, amb aquesta figura tan estilitzada, potes llargues, coll poderós i, sobretot, aquest bec llarg i corbat que l'identifica clarament per damunt d'altres espècies. I aquests tons bruns a contrallum però que, quan l'ocell es mou lleugerament, deixen anar iridiscències de tons verdosos i púrpures. Llegeixes més i saps que és una espècie poc comuna al Delta però que se'l pot veure de maig a desembre, especialment al setembre durant el pas de tardor. I saps que has tingut la sort de veure'l.

I si tot això s'acompanya d'un plaer gastronòmic com un arròs o una fideuà on hi canten els àngels, els adjectius per a descriure'l esdevenen clarament insuficients. Està clar que tots aquests petits plaers han fet més per nosaltres aquests dies que qualsevol castell de focs vital com els que. sovint, perseguim. La felicitat es viu a glops. cada cop ho tinc més clar. I cal assaborir-los amb tota la consciència possible.    Sols així els fem perdurar dins nostre i ens ajuden en els moments en què, per desgràcia, no els tindrem a l'abast. 

Bona rentrée a tothom!