Avui que acaba l'any us proposo tres lectures, tres llibres que us aniré presentant aquests dies.
Comencem per "El capítol del Julian". Pels que ja hagueu llegit Wonder -una meravella que ja vaig comentar aquí per triplicat!!- no us sorprendrà que avui us parli de la "seqüela": El capítol del Julian. Els que encara no hagueu conegut Wonder deixeu de llegir ara mateix perquè sinó us descobriré alguns elements claus d'aquella novel·la (el que se'n diu tècnicament fer un spoiler).
Bé, doncs, quedem els que ja sabem de què va Wonder. I per tant puc estalviar-me d'explicar moltes coses. Recordeu que a Wonder, cada capítol estava escrit des del punt de vista -i la veu- d'un dels personatges que narra les vicissituds d'un nen amb una deformació severa. Ens explica com ho entoma ell, i com ho viuen els que l'envolten. Gairebé tots els personatges principals van fer sentir la seva veu. Tots excepte el Julian, el nen que no accepta l'August Pulmann i que desencadenarà una bona part de la trama. El dolent, vaja.
Podríem pensar -i jo ho vaig fer abans de començar-lo- que llegir la versió del Julian poc podia aportar. O encara pitjor, que podria convertir-se en una mena de redempció del personatge. Una mica com dient: veus com no és tan difícil fer el mal? Veus com qualsevol ho podria fer? Veus com el Julian no era l'únic culpable de tot? I una mica d'això hi ha en el llibre, però he de reconèixer que l'autora m'ha sorprès un cop més per com ha sabut presentar la versió del nen que fa bullying d'una manera valenta, sense arguments de "pobre nen… és que no podia fer més". No, no ho fa, i això és d'una honestedat que dóna més arguments per a llegir el llibre.
Seguim els diferents episodis de Wonder ara vistos des de la perspectiva del Julian. Això sol ja és un bon exercici literari i només per això el llibre ja hauria valgut la pena. Però el llibre té una segona part -"Després"- que comença quan acaba Wonder. I és aquí on Palacio rebla el clau d'una manera al meu entendre magistral. Coneixem l'àvia materna del Julian, amb qui ell va a passar una temporada, una mica per allunyar-se de tot plegat. I l'àvia té una història, una història que canviarà com un mitjó la manera de veure el món d'aquest petit assetjador que és el Julian. I "hasta aquí puedo leer".
Només dir-vos que si Wonder em va emocionar fortament, la història del Julian ho ha tornat a fer.
I per acabar la ressenya i l'any un petit regal que té a veure amb el llibre. Ja entendreu perquè quan el llegiu. I llavors potser tornareu aquí a escoltar-lo de nou: Leonard Cohen.
Que tingueu un bon final d'any i els millors desitjos per al nou que comença. Molta salut, alegria, amistat i no sé si moltes lectures però, en tot cas, molt plaents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada