dissabte, 31 de gener de 2015

El català, única llengua oficial al nou estat independent?


En un article que se m'havia passat (del 25/9/13) -segurament perquè encara no seguia la revista El Núvol- i recuperat gràcies a un tuit de la mateixa revista, he pogut llegir avui un interessant article de Diana Coromines, cap de redacció de la revista Lletres, titulat "El català, única llengua oficial en una Catalunya independent?" Allà es feia ressò de la publicació d'un monogràfic d'aquesta revista a l'entorn d'aquest debat.
A l'article en qüestió hi trobareu un resum general de les posicions dels lingüistes convidats. D'entre ells, tres havien escrit un petit article al Núvol amb els seves argumentacions. Us les destaco a continuació alhora que us ofereixo l'enllaç per si voleu llegir l'article sencer.


En primer lloc, Albert Pla Nualart, cap de llengua del diari Ara, i -pels que m'hagueu anat seguint- un dels meus referents en temes lingüístics, diu això a "Cooficialitat plena és lenta dissolució":

"Renunciar a desbancar el castellà com a llengua comuna suposa condemnar el català a un futur residual. Si el vot majoritari dels catalans, sabent que això és així, opta per aquesta via per afavorir la convivència caldrà acceptar-ho democràticament, però aquest vot no serà lliure i responsable si els que l’exerceixen no són plenament conscients de les seves conseqüències." 


En segon lloc, Carles Ribera, vicedirector del Punt Avui, a "La fantasia bilingüe"  diu:

"Fa anys que Espanya s’obstina a condemnar-nos a un mite inexistent: el bilingüisme. Una ofensiva per incrustar l’espanyol a Catalunya que en realitat és fruit de la constatació que l’equiparació lingüística que reclamen ja fa almenys una dècada que, sociològicament, ha passat avall." 


I per acabar aquest petit periple socio-lingüístic, us proposo la lectura de "Un estat per a normalitzar el català" de Gabriel Bibiloni (lingüista i professor de la UIB) on, entre d'altres coses, proposa aquesta solució per a la transició lingüística nacional:

"La planificació s’ha de fer tenint en compte les necessitats dels actuals hispanoparlants adults i, sobretot, les noves generacions nascudes a la Catalunya independent. Per als primers es pot arbitrar un sistema temporal de protecció, garantint que puguin continuar els seus usos actuals. Les noves generacions aprendran el català per immersió i l’usaran com a llengua bàsica d’interacció social. I transmetran la llengua familiar fins que vulguin; com ho fan a qualsevol país que rep immigració. Sembla, però, que per a això el català ha de ser la llengua nacional i oficial de l’Estat."

Us deixo amb les lectures. 

Jo ho tinc claríssim: un estat, una llengua. I a ser plurilingües tant com es pugui (català, castellà, anglès, francès, italià, alemany, portuguès, àrab, rus, xinès, amazigh, ucraïnès, urdu). Per què quedar-nos amb un bilingüisme fals i enganyós quan podem aspirar a molt més? No diuen que hem de ser ciutadans del món?




8 comentaris:

  1. Em sembla tan clar!
    Per sort que els ue hi entenen ho veuen així.

    ResponElimina
  2. A mi també. Llàstima que, quan entrem en estratègies polítiques -incloses les sobiranistes- aquest plantejament es dilueix… Tenen por de perdre vots. Però jo crec que s'ha de ser sincer i honest amb les propostes. I si després no ets majoria, doncs a acceptar-ho i cap a casa.

    ResponElimina
  3. Ai, aquest sentiment d'inferioritat inconscient dels catalans que els fa canviar al castellà de manera automàtica davant d'algú que el parla!

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Jo penso que hem de defensar el català per damunt de qualsevol altra llengua, però tampoc podem oblidar que hi ha molta gent de parla castellana que vota independència i tampoc es tracta de fer-los un lleig, ja que per a molts és la seva llengua materna...No podem oblidar que al pati, el castellà encara s'utilitza molt, malgrat siguin escoles catalanes
    A mi el més coherent em sembla en Gabriel Bibiloni...I com més llengües siguem capaços de parlar, molt millor!
    Bon vespre.
    31 gener de 2015, 21:09

    ResponElimina
  6. I no em digueu derrotista, perquè no ho sóc, però no podem batejar la criatura abans que neixi...Primer hem d'aconseguir la independència, i si és així, tot vindrà d'una manera normal...

    ResponElimina
  7. Al nou estat doncs com fins ara, en Català i sense lleis del Wert. I com molt bé dius, tant com es pugui de llengües.
    Quan parlem del castellà ens ve al cap Espanya i això ja ens incomoda per tot el que portem arrossegant.
    I ara més que mai em donc compte d'això per la feina, que haig de parlar tot sovint el castellà i em relacionen amb el que no és. I quant parlo amb català, també em relacionen amb el que volen.
    I al final un tira pel dret i ja diu que parla el català i el colombià, com és el meu cas.
    Salut!

    ResponElimina
  8. Sí, Roser, primer la independència… però hem de saber quin país volem construir amb ella. I tenir-ho clar per que tothom voti conscient del que fa. Encara que ens pugui anar a la contra, fins i tot en això volem ser model: ensenyar totes les cartes abans de la partida.

    ResponElimina