dissabte, 17 de gener del 2015

Dos savis a qui escoltar




Dues propostes per a llegir aquest dissabte (tretes, com sempre, de la meva lectura de l'ARA):

La columna de Gregorio Luri on comenta el llibre "Fer de mestre" de Jordi Sedó. En destaco un parell de frases plenes de sentit comú que comparteixo, sense que això us estalviï -ni de bon tros- la  lectura sencera de l'article (que ara ja teniu a sobre d'aquest):

" El mestre clínic és el que sap que la pràctica escolar no és el capítol d'exercicis d'una teoria. És el mestre amb seny que sap que sempre hi ha una desproporció a l'escola entre la immediatesa dels problemes que cal resoldre i la intel·ligència disponible per fer-hi front."

"És la voluntat de fer serenament les coses, reflexivament, sense creure's més llestos que ningú -tampoc més ximples-, aprenent dels nostres fracassos i èxits."



 L'altra recomanació és l'extens article d'Antoni Ribas Tur sobre el darrer poemari de Joan Margarit -ja ho sabeu, un dels meus poetes de capçalera-  Des d'on estimar.
He comentat sovint en aquest blog la poesia de Margarit i, malgrat en alguns moments m'hagi pogut causar un cert cansament pel que fa als seus propòsits, he de reconèixer que li envejo aquesta lucidesa que, amb la vellesa, ha anat aconseguint. Com que tots ens anem fent grans, val la pena seguir les paraules dels que ens precedeixen en el camí. No fos cas que ens estalviessin algun error o, com sol dir Margarit, ens consolin davant la intempèrie física i moral on vivim. Sembla un missatge pessimista, depressiu, però acaba sent una manera amable d'acceptar una realitat i seguir endavant:

"Aquí no hi ha misericòrdia. La vida és dura i senzilla. Tu mateix ets responsable de com envelleixes, no ho és el sistema."


"Quan ets vell, has de continuar estimant. Sempre t'has de replantejar des d'on estimes, i si no t'has plantejat l'amor com una eina de supervivència moral estàs perdut. La vida és com aquells personatges de dibuixos animats que només són conscients que caminen sobre el buit i cauen quan s'aturen i miren cap avall. La vida camina en el buit."

"La cultura és una eina de supervivència. Un jove ruc serà un vell encara més ruc".

Doncs això:  llegim, escoltem música, mirem quadres, fotografies, mirem pel·lis, escrivim, pintem, fem alguna cosa creativa… Envoltem-nos de bellesa!


3 comentaris:

  1. Ho farem...

    Admiro profundament Margarit i penso exactament això que dius, que entremig d'un pessimisme a vegades un pèl deprimit, s'hi pot recollir grans dosis de saviesa i de com fer-se gran. Com més gran em faig més l,entenc.

    ResponElimina
  2. Em sembla que t'havia comentat , però ara no ho trobo, ho sigui que si em repeteixo...
    M'agrada molt aquesta frase:
    "És la voluntat de fer serenament les coses, reflexivament, sense creure's més llests que ningú -tampoc més ximples-, aprenent dels nostres fracassos i èxits."
    Però no estic gaire d'acord amb la següent:
    Tu mateix ets responsable de com envelleixes, no ho és el sistema."Ui si tos poguéssim triar...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Carme i Roser pels vostres comentaris. Luri i Margarit, són dos dels meus "savis" a qui segueixo de fa temps. Gent lúcida, que diu el que creu més enllà dels corrents dominants. S'hi pot estar més o menys d'acord, però t'obliguen a definir-te.

    ResponElimina