dijous, 19 de febrer de 2015

Una mica de Llull cada dia



Fa pocs dies, al blog de la Consol, Hora Blava, compartia una foto preciosa acompanyada d'una de les 365 entrades d'aquest llibre místic que és el Llibre d'amic e amat, de Ramon Llull.

Avui us convido a entrar en el blog "amic e amat" on durant aquest any 2015 podreu anar llegint cada dia una d'aquestes reflexions, plenes de poesia i saviesa, del savi mallorquí. La d'avui és aquesta:


19 febrer de 2015


50

Dix l'amic a son amat: 
- En tu és mon sanament e mon llanguimente on pus fortment me sanes, pus creix mon llanguiment, e on pus me llangueixs, major sanitat me dónes. 
Respòs l'amat:  
- La tua amor és segell e empremta on mostres los meus honraments a les gents.
Resulta que aquest 2015 se celebren els 700 anys de la mort de Ramon Llull. Dimecres en parlava així Jaume Subirana al seu blog, Flux, al post "Llull com a oportunitat":

"els set-cents anys de la seva mort em semblen una ocasió excel·lent per reivindicar la feina intel·lectual, el compromís personal, la visió internacional, la màxima exigència a una llengua viscuda en comunitat i, alhora, la prioritat del plurilingüisme i l’aposta central per les traduccions."   


Aprofitem, doncs, aquesta efemèride per acostar-nos un altre cop a aquest escriptor, filòsof, traductor… savi entre els savis, al cap i a al fi.


17 comentaris:

  1. M'agraden aquests blocs, com el que es va fer de El quadern gris o les Cartes a Màrius Torres, una bona cosa de la xarxa 2.0.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El de les cartes a Màrius Torres se'm va passar, llàstima!
      Sí, gràcies a la xarxa es poden donar a conèixer moltes coses, i a més, dosificar-les d'una manera que les puguis anar gaudint.

      Elimina
  2. Bon dia August. Fa temps que segueixo aquest blog. Crec que ja van per la tercera vegada de recomençar-lo de nou. El tinc a la barra lateral i el vaig seguint. En la seva mesura justa, un punt cada dia. No es pot llegir gaire més. Un punt d'intensitat perquè se't quedi a dins. Abans hi havia la seva barra lateral un enllaç de so, d'una cançó preciosa que m'emociona moltíssim per més vegades que l'escolti. L'he escoltat fins a 10 vegades seguides una darrera l'altra. Ara aquest enllaç no funciona, o al menys a mi no em funciona i fa dies que l'enyorava. Avui el teu post m'ha decidit a buscar-la a veure si la trobava i sí! No us la perdeu! Us deixo l'enllaç. És una meravella.

    Lllibre d'amice amat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Carme, una petita meravella aquesta cançó! He mirat els comentaris per veure si trobava de quin grup era i he vist que és d'Espiral d'embulls, un grup mallorquí que ja no funciona. I de cop he recordat que, en una trobada musical, vaig conèixer a una dels membres del grup. Ostres, ja no me'n recordava tampoc…
      En fi, aquest tipus de lectures així, dosificades, trobo que tenen el seu encant. I et permeten regalar-te un moment de reflexió serena.
      Jo acostumo a llegir, no cada dia però sí sovint, un petit fragment de Fulles d'herba, de Walt Whitman, un llibre que em va captivar després de sentir-lo recitar a Jaume C Pons Alorda. Si puc en penjo un tuit. I començo el dia d'una altra manera!

      Elimina
  3. D'alguna manera som "fills" de Llull.
    Reconec haver-lo llegit poc. Aprofitaré el teu post per corregir-ho una mica.
    Gràcies August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó. De fet es considera a Llull com el pare de la literatura catalana. Va ser un precursor en moltes coses. I a més ho va fer en català -a part de llatí, àrab, italià, occità… Va ser una figura preeminent de la seva època. Un mallorquí universal.
      Jo el vaig estudiar sobretot a Filologia. Posats a rellegir potser triaria les obres més "narratives", com El Llibre de les Bèsties (dins del llibre de Fèlix o les meravelles) o el Llibre d'Evast i Blanquerna (que inclou també el llibre d'Amic e Amat).
      També recordo amb molt de plaer una novel·la de Lluís Racionero: Raimon o el seny fantàstic (crec que editat per Laia). No sé si s'ha reeditat o no.
      En fi, com tu dius, està bé aprofitar aquestes situacions d'efemèride per a descobrir o redescobrir autors i lectures.
      Una abraçada, Xavier.

      Elimina
  4. He escoltat la cançó de la que parlava la Carme. Té una música preciosa i els versos de Llull sonen actuals. Està molt bé que els cantants interpretin als nostres clàssics.
    Recordem a Llull en aquest 2015. Les efemèrides són una bona oportunitat per apropar-nos als poetes .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, ves per on, tu vas engegar aquest mecanisme misteriós de la serendipitat (en vam parlar un dia a la trobada virtual, recordes?). Llull per aquí, Llull per allà i així he sabut això del 7è centenari… Sempre val qualsevol excusa per a revistar els nostres clàssics.
      A mi també m'ha agradat aquesta versió lul·liana amb música més actual. Així és possible que els mots de Llull arribin a un públic que, altrament, no s'hi hagués acostat mai.
      Una abraçada!

      Elimina
    2. Bona nit August!
      Així a petits glopets, potser l'aniré entenen en Llull, ja ho veus faràs una tasca pedagògica...
      He entrat a l'enllaç que ha deixat la Carme i m'ha agradat molt això que diu l'ocell "si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per Amor"
      Petonets als dos.

      Elimina
    3. Bona nit, M Roser!
      A glopets tot acaba agradant -sobretot si és bo-, així que celebro que el teu tast lul·lià vagi sent profitós.
      El llenguatge místic del Llibre d'amic e amat té moments molt poètics, com aquest que cites. També és veritat que n'hi ha de més abstrusos o massa filosòfics. De tot hi ha a la vinya de Llull! Tria i remena.
      Un petonet per a tu.

      Elimina
  5. Ramon Llull un geni poliglota i multicultural, un savi, que si haurem de llegir cada dia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre s'és a temps de rellegir els clàssics. I així, a glopets -com diu la M Roser- fa de bon digerir...

      Elimina
  6. És una bona ocasió per acostar-nos-hi una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A més, una mini dosi de Llull així, et permet apropar-se a la seva literatura sense haver de dedicar-hi molt de temps. Com un minut de meditació...

      Elimina
  7. Moltes gràcies per donar-ne notícia, August. A través de tu he pogut arribar a la recomanació, assenyada, com sempre, d'en Jaume Subirana, i també saber que fa 700 anys de la mort de l'extraordinari savi que fou Ramon Llull, que encara no ho sabia.
    El 'Llibre d'amic e amat' és una joia a la qual he recorregut en moltes ocasions: una font d'inspiració literària inesgotable.
    Hi ha fins i tot uns versos que em van servir per fer una col·laboració en un llibre de falla de Gandia, l'any passat: "—Quant estaràs ab ton amat? —Aitan de temps com seran en ell los meus pensaments." Si tens curiositat per saber què van donar de si, pots veure-ho en aquesta entradeta: http://passalavidapassa.blogspot.com.es/2014/05/literatures-falleres-en-el-cami.html

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, M Josep, per eixamplar els homenatges lul·lians fins a Gandia. He llegit per sobre el teu text sobre els llibres de Falla i m'ha encuriosit força. És una realitat que no coneixia. També m'ha agradat molt la teva "versió" del Llibre d'amic e amat. I és que, quan una obra és bona, dóna per moltes visions i recreacions.
      Una abraçada!

      Elimina