diumenge, 8 de febrer del 2015

Una novel·la directa, apassionant, tendra, divertida i salvatge

 

(Sí, ja ho sé: vaig tard. Fa quatre anys que va sortir… Però, i què? Per aquesta regla de tres ja no podríem llegir els clàssics, no? En fi, un cop feta l'autodisculpa us parlaré d'aquest llibre abans no desaparegui la màgia que la seva lectura m'ha despertat.)

N'havia sentit molt a parlar de "Primavera, estiu, etcètera" i sempre molt bé. O sigui que estava cantat que un moment o altre l'agafaria, a veure què. He de confessar-vos que les primeres pàgines -no sabria dir si van ser vint o cinquanta- em van tirar enrere. "Una altra novel·la sobre la nostàlgia de l'adolescència, del poble on algú va néixer, d'aquella generació que s'acostava a tantes coses per primera vegada amb molta ingenuïtat…". Això és el que pensava mentre em preguntava si continuaria llegint o no. Que sí, que tenia gràcia allò del parlar de les terres de l'Ebre, que estava ben resolt, però que, més enllà d'això no m'aportava gran cosa més. Això pensava però, no sé com ni en quin moment, vaig començar a canviar d'opinió. No crec que fos de cop, més aviat tinc la sensació que va ser molt subtil, però poc a poc vaig quedar enredat en la teranyina que la Marta Rojals m'havia parat. Sí, segurament era perquè la història anava avançant -a mesura que retrocedia en el temps també-, i amb ella els personatges se'm feien cada cop més familiars, més meus, i volia entendre'ls millor. També hi devia haver alguna fascinació especial per aquest paisatge rural tan viscut, no com una proposta neorural, sinó com una vivència arrelada en la protagonista que, malgrat venir de l'exili -si se'n pot dir així-  barceloní, no renegava d'aquells orígens sinó més aviat tot al contrari. En retornar-hi després del parèntesi a la gran ciutat se'ls mirava amb ulls nous. Crec sobretot que el que em va enganxar més va ser el com m'ho explicava, o sigui el que pròpiament podríem dir-ne la proposta literària. I és que aquí rau una gran part de l'encís d'aquesta novel·la: està escrita d'una manera deliciosa, directa, vital, visualment molt atractiva i psicològicament molt eficient. Sobretot els diàlegs, quins diàlegs! Tens la sensació que ets allà mateix, com un espectador amagat que té el privilegi d'observar i escoltar l'escena que se't mostra davant els teus ulls. I t'oblides que allò ho ha escrit algú, no hi veus la mà, no hi notes el treball, perquè està molt ben fet. I penses: m'encanta que els personatges parlin així, amb aquest català tan especial, tan seu, perquè també me'ls fa més propers, més reals.

No us he explicat res de l'argument. Ni penso fer-ho. No perquè cregui que així podria desvelar algun dels atractius de la lectura d'aquest llibre. Senzillament perquè, encara que us en fes cinc cèntims, no us serviria de gran cosa. Això mateix que explica la novel·la, en d'altres mans menys expertes o amb menys màgia literària es convertiria en una obra banal. Així que, si voleu arriscar-vos ho haureu de fer solets, sense ajudes. Si no us he explicat més coses és perquè estic gairebé segur que si us ha encuriosit una mica el que us he explicat sou uns lectors per a aquesta novel·la. O -dit a l'inrevés- que aquesta novel·la és també per a vosaltres.


18 comentaris:

  1. D'aquesta autora només he llegit "L'altra" i he de dir que em va agradar força. Pel que expliques em sembla que aquesta també m'agradaria. A veure si un dia cau.

    I pel que fa a "l'autodisculpa", a mi m'agrada fixar-me en quin any van ser escrits els llibres que llegeixo, però aquest no és mai el motiu que em faci triar-los o no. Sinó, com molt bé dius, ens perdríem grans obres només pel fet que siguin "antigues". :-)

    ResponElimina
  2. "L'altra" m'està esperant. Però entremig tinc algunes altres lectures pendents.
    I sobre les dates d'edició ho dic perquè sovint es sobrevalora el fet que haguem de comentar una obra artística pel sol fet que és novetat. Tothom corre a ser el primer en "estar al dia" però això, molts cops, ens fa perdre el temps que podríem destinar a obres "antigues", que mereixen molt més la nostra atenció.
    Salut McAbeu!

    ResponElimina
  3. Jo les he llegit les dues, les dues m'han agradat i també crec que en totes dues és molt més important el "com" s'expliquen les coses, que no pas el propi argument.

    ResponElimina
  4. Si que has aconseguit el meu interès, potser me la faci meva aviat.
    Gràssis per compartir!

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. LLuna, celebro que t'hagi animat a llegir-la. No et decebrà. Amb història d'amor-desamor inclosa molt potent!

      Abraçadetes!!

      Elimina
  5. No n'he llegit res d'aquesta noia, però després de totes les coses agradables que n'has dit, segur que m'animo, a més, a mi m'agraden molt les novel·les de temes rurals, segurament perquè sóc una mica pagerola!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et decebrà gens, Roser, perquè el tractament dels temes rurals és impecable. Viuràs, per exemple, una collita "d'aulives" descrita d'una manera molt vivencial.
      Ja m'ho diràs.

      Bona nit!

      Elimina
  6. Deixo les gramàtiques per la Marta. "Fiju!";-)

    Merci, tants m'han dit que és bona...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé què vols dir amb això de les gramàtiques… ??
      Sobre si és bona o no, més enllà dels gustos de cadascú, et puc dir que és una novel·la molt ben escrita, amb ofici. I això que és la primera! Ja m'agradaria escriure una miquetona així...

      Elimina
  7. Varen arribar les dues a casa al mateix temps; Vaig començar la casa per la taulada i el primer en ser llegit va ser "L'altre" que em va agradar força. Aquest... encara espera a la lleixa de llibres pendents... tot arribarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo estic a la inversa. Aviat em llegiré "L'altra". M'han dit, però que no tenen gran cosa a veure...

      Elimina
  8. A mi el que m'agrada molt de moment és la teva ressenya. Només llegeixo anticànons o llibres nous, però algun dia podria fer lloc a la Marta Rojals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena! Tot i que sovint, quan les enllesteixo acabo pensant: … vols dir que es faran una mica d'idea amb això que els has dit? Sempre procuro escriure-les des de l'entusiasme. Si no, no les faig.
      Crec que, si algún dia la llegeixes, hi descobriràs una novel·lista amb un puntet d''anima de poeta.

      Elimina
  9. M'agrada molt la Marta Rojals, August. El primer ja em va encantar; sóc de pagès jo també. Ho sóc i no hi sóc, potser per això em toca més. És allò de quan t'allunyes. He llegit el segon llibre seu també "L'ALTRA". D'entrada amb aquest em van costar més les cinquanta primeres pàgines que dius, però un cop acabat, quasi es pot dir que el vaig tornar a llegir per acabar-lo d'assaborir. Té una narrativa molt novedosa i et mig enganya, i no te n'adones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc de pagès, Teresa, però quedo captivat igualmente per aquest món quan algú me'l fa viure d'aquesta manera tan sincera, sense falses nostàlgies o idealitzacions. Estic esperant poder llegir "L'altra" ben aviat quan enllesteixi altres lectures pendents. M'anima que em diguis això de les primeres 50 pàgines. Seré perserverant -com va dir algú que volia entrenar el Barça. Estic d'acord que té un estil molt personal, novedós, que t'hipnotitza...

      Elimina
    2. Volia dir que "no" sóc de pagès, evidentment...

      Elimina