dilluns, 16 de febrer de 2015

Una tarda d'hivern aprofitada



Aquesta tarda he sortit a donar un tomb amb bici. Feia dies que en tenia ganes. Els que tenim les vinyes a 5 minuts de sortir de casa de vegades no ens adonem del privilegi que això suposa. M'he dirigit cap a un dels meus recorreguts preferits, la Creu de Can Barceló, a la serra que s'enfila darrere de les Conilleres al terme de Castellví de la Marca.

Els ametllers estan florint per tot arreu, alguns més avançats que d'altres. És bonic el contrast entre aquesta ufanor ("bandera blanca" que deia Maragall) i la terra bruna i despullada de les vinyes, en ple descans hivernal. He vist molts ocells. M'ha semblat distingir cotxes cua-roges o fumades. La veritat, no he tingut temps d'observar-les bé perquè quan m'hi acosto amb el so de les meves rodes s'envolen de pressa. Aquí teniu, però, una foto per si les voleu conèixer:

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros). Foto Jordi Badia. Font: http://ichn.iec.cat/Bages

Celdoni Fonoll

Més enllà de les Conilleres, m'he aturat davant la masia de Banyuls de muntanya, des d'on es veu una bonica panoràmica de la plana penedesenca.




I he seguit después per un corriol que s'enfila cada cop més fins arribar a dalt del coll que separa la vall de Cal Morgades de la de Can Barceló. Allà, com sempre, hi trobo la creu, damunt d'un amuntegament de pedres. Avui no he fet cap foto però en tinc alguna d'un altre dia. M'he aturat una estona per recuperar l'alè, observar el paisatge i tornar cap avall un altre cop.  Una tarda ben aprofitada, sí senyor!


28 comentaris:

  1. Doncs, sí que ho sembla de ben aprofitada, sí... gràcies per compartir-la, August.

    Els ametllers sempre alegren l'hivern. Són una meravella i ara per aquí ja començo a veure les mimoses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que el toc de color (blanc!) dels ametllers contrasta fortament amb la grisor del paisatge en aquesta època.

      Elimina
  2. Totalment ben aprofitada, sens dubte. Quin goig d'ametllers florits! És la "neu" que substitueix l'altra neu, la dels temporals hivernals. Caminem cap a la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De blanc a blanc… Encara no fa deu dies que vaig sortir en bici i encara vaig trepitjar neu!!!

      Elimina
  3. Bonica volta! La cotxa amb elevadíssima probabilitat és fumada. La cua-roja pràcticament no es veu a Catalunya més que en migració (i a la primavera ens hem d'esperar a mitjan març) i en algun racó com a reproductor a l'estiu. Has triat una bona foto! I quin dia tan bonic per sortir a rodar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ignasi, per la teva confirmació d'especialista. La foto està treta d'una pàgina de la Institució Catalana d'Història Natural del Bages. Són molt actius… I diria que aquest Jordi Badia el conec i tot (és manresà, com jo) Ja de ben jovenet era tot un ornitòleg!

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un bon passeig i ben aprofitat, si senyor!!
      Per aquí els ametllers van més lents, poquetes branques florides vaig poder veure aquest cap de setmana.
      Les fotos molt maques també, gràssis per compartir aquests moments!!

      Aferradetes i molt bona nit!!

      Elimina
    2. Gràcies a tu per venir-me a veure!
      A veure si els teus ametllers (amel·lers, en dieu, oi?) floreixen aviat i omplen el teu paisatge de blancs i rosats…

      Abraçadetes i bona nit, Lluna!

      Elimina
  5. Sembla que fa olor de primavera tot plegat, i avui ha fet, a estones, un bon sol. Però l'hivern no ha acabat encara, no us confieu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Xexu, però això no vol dir que no aprofitem, mentrestant, aquests dies d'hivern tan agradables.

      Elimina
  6. Quina enveja que e fas! Com he estat enfeinada, sols he baixat a veure el mar una estona. A veure si començo a anar en bici altre vegada ja que af mesos que no l'agafo..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara les tardes ja comencen a allargar una miqueta més i, si fa bo com avui, és un plaer sortir en bici. O anar a caminar una estona i veure com tot, poc a poc, surt del son de l'hivern.
      Una abraçada.

      Elimina
  7. jo a cinc minuts de casa tinc un centre de reciclatge :S

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, com a excursió no és tan atractiva… però és molt útil!

      Elimina
  8. Tens raó, que ets un privilegiat. Jo només sóc en contacte amb la natura els caps de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, són coses que no valores prou… fins que no les tens. De totes maneres tu pots "sortir" mentalment, amb la poesia, oi? (no és el mateix, ja ho sé, però també és una estratègia per airejar-se).

      Elimina
  9. Les tardes d'hivern, si són benignes, són de les millors de l'any.
    Si es guarneixen amb flors d'ametller fan patent la promesa de la primavera que s'acosta sense aturador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat això que dius. A l'hivern, a més, hi ha una llum molt més nítida i el sol no es "menja" els colors com a l'estiu, quan enlluerna massa.
      Definitivament, si fa bo, de les millors èpoques per sortir a caminar.

      Elimina
  10. Caram quina bona excursió , envoltat d'ametllers, vinyes i ocells...Això després de sortir del cole, o potser tenies festa?
    Viure en un poble és un autèntic privilegi, i t'ho dic per experiència pròpia. No sé quin és el teu, però per les fotos, ha de ser un plaer pedalar per aquests paisatges.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No visc en un poble. Visc a Vilafranca, però, amb un cop de pedal em planto per aquests verals que us explicava ahir. És la zona on hi ha l'escola on treballo, a més, un poblet que es diu La Múnia (el municipi és Castellví de la Marca). Des de l'escola sí que podem sortir a caminar per les vinyes i bosquets gairebé només atravessant el carrer… Un privilegi, ja ho dius.
      Una abraçada!
      PD: Ahir a més tenia festa de cole, o sigui que vaig poder sortir d'hora abans no fosquegés massa (ara ja comença a allargar-se força el dia).

      Elimina
  11. Una tarda magnífica i compartida amb tots nosaltres. M'agrada la fotografia dels ametllers, el color de les branques harmonitzen amb la terra que els ha vist créixer. La cotxa i el poema que li dedica Celdoni Fonoll estan molt bé. Em costa distingir i donar nom als ocells, n'hi ha molts i són difícils de veure, i m'agrada trobar un poema com aquest que t'ajuda a identificar-los.
    Les pedres de la creu, hi són perquè la gent els hi va posant?
    He après moltes coses en aquesta passejada. Gràcies, August.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'elogi de la fotografia, venint de tu, és tot un honor! Sempre m'emporto el mòbil quan surto amb bici, no només per seguretat. Em permet captar instantànies de la ruta d'aquell dia.
      Els ocells fa anys que intento identificar-los. He fet algun curset però la major part ha estat de manera autodidacta. Sempre m'han interessat totes les disciplines que m'ajuden a conèixer el meu entorn (botànica, ornitologia, fins i tot la geologia!). També em permet aplicar-ho a l'escola amb els meus alumnes. Però un arriba on arriba. Per sort sempre hi ha algun Ignasi pel voltant que t'ajuda a aclarir els teus dubtes.
      Les pedres de la creu que veus sempre les he vist així. No sé si a més hi ha gent que les hi posi. Ho preguntaré als vilatans…
      Jo també aprenc molt dels teus posts, Consol!
      Una abraçada.

      Elimina
  12. Ah, doncs sí que està avançada la primavera per l'Alt Penedès, August. A la Conca encara estem en ple hivern. Encara que ja t'ho ha dit tothom, unes fotos precioses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Teresa! Sí feia una tarda molt bonica. Com la d'avui, però avui fa massa vent… I no pateixis que la primavera acaba arribant, segur, també a la Conca!
      Una abraçada.

      Elimina
  13. Quines fotos! Me n'alegro que gaudissis de l'excursió, avui a Girona fa molt de vent per anar amb bici, ens haurem de conformar a anar a prendre alguna cosa a les Rambles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Loreto, aquí també ha fet vent, no tant com a Girona -suposo- però el suficient perquè m'hagi fet quedar a casa. Si no, hagués sortit també perquè la tarda era neta i lluminosa.
      Girona… és un lloc que sempre m'ha agradat anar-hi. Records a les Rambles!

      Elimina